L'anàlisi dels missatges intercanviats en el xat de WhatsApp dels membres del Consell durant la fatídica jornada del 29 d'octubre de 2024, dia en què 230 persones van perdre la vida en un desastre anunciat, genera una profunda vergonya. El comportament del Govern, descrit com una "pandilla", es va centrar en la "inundació de dades" als mitjans per a transmetre una "sensació d'estar alerta" en lloc d'executar accions concretes per a protegir els ciutadans. La principal "instrucció" del cap del Govern va ser, de fet, "inundar de dades els mitjans" i "calmar a la gent", mentre la tragèdia es desenvolupava.
El verb "inundar" s'utilitza no per a referir-se a la inundació segura de la qual el govern estava avisat, sinó a la "inundació dels mitjans", la qual semblava ser la seua única preocupació. La "sensació" es converteix en la paraula clau: no importen els fets, sinó les aparences. Cap directriu executiva per a la gestió de la catàstrofe apareix en els missatges, segons la vicepresidenta Camarero, qui va entregar la informació a la jutgessa un any i vuit mesos després del desastre. Els membres del Govern es traslladaven menys informació entre ells que la que qualsevol ciutadà podia obtindre atenent els mitjans, tal com va assenyalar el periodista Matías Vallés, indicant que el president Mazón sabia menys del que ocorria que qualsevol veí atent a la televisió.
Malgrat l'evidència d'irresponsabilitat demostrada pels missatges, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) sembla obstinat a limitar la investigació judicial, suggerint que la millor actuació d'un govern davant una catàstrofe és "no fer res" per a evitar problemes legals. Aquesta interpretació, encara que possiblement recolzada per la llei, contradiu l'esperit de la llei i la responsabilitat pública.
El Partit Popular (PP) creu que la factura d'aquell despropòsit ja està amortitzada, basant-se en enquestes que indiquen que han tocat fons i es conformen amb la situació actual. La conjuntura política els afavoreix davant un PSPV afeblit per errors estratègics i escàndols, incloent la imputació de l'expresident Zapatero. La figura de Diana Morant com a candidata es veu perjudicada per aquest context, així com per la divisió a l'esquerra, que podria beneficiar novament la dreta. La influència de l'extrema dreta de Vox, que podria créixer en detriment del PP, és una preocupació creixent.
En l'àmbit intern del PP, el president Mazón i l'expresident Llorca van discutir recentment la recomposició del partit i el futur de Mazón. Llorca reclama ser ratificat com a president del partit, però Feijóo retarda la decisió. Els problemes interns s'acumulen, especialment en la confecció de candidatures. La situació del president de la Diputació de València, Mompó, i de l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, són punts clau. La gestió de Barcala, marcada per l'escàndol dels pisos de luxe de promoció pública, és especialment delicada, i l'Ajuntament està posant obstacles a la investigació judicial.
El futur de Barcala com a candidat depèn de la capacitat de Llorca per a presentar una alternativa convincent a Feijóo. Diversos noms es barregen com a possibles substituts, però les lluites internes del PP semblen prevaler sobre les necessitats de la ciutat d'Alacant. Mentrestant, Mazón treballa per a reforçar la seua posició, envoltant el seu successor amb aliats seus i controlant ressorts clau en el Consell i en les candidatures a les Corts.
Tornant al xat del Consell, la preocupació de Mazón per la DANA aquell dia contrasta amb la seua intensa dedicació a la planificació política per a les pròximes eleccions. Llorca, per la seua banda, ha gestionat la sortida dels col·laboradors de l'expresident, mantenint-los en càrrecs i escons, però s'enfronta a un escenari complex amb múltiples factions internes i la pressió de Vox. La seua capacitat per a establir "línies roges" serà crucial per a no heretar un "Palau amb més hipoteques que finestres".
