La missiva, que defensa els servicis mínims i assegura que l'avaluació dels alumnes de segon de batxillerat «no és negociable», ha sigut rebuda amb una allau de crítiques. Docents, sindicalistes i famílies acusen el govern valencià d'utilitzar recursos públics per a enfrontar pares i professors, amb arguments que consideren discutibles.
“"El govern del qual forma part representa la major amenaça contra la nostra llengua i l'educació pública que hem patit mai els valencians."
Un ex-senador i professor ha registrat una queixa formal, denunciant la sobrecàrrega de ràtios, les condicions climàtiques de les aules i la falta de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials. També ha qualificat la carta de «seguit de mentides» i ha demanat la dimissió de la consellera.
La indignació s'ha estés a les xarxes socials, on un regidor alacantí ha acusat la Conselleria d'utilitzar recursos institucionals per a enfrontar famílies i professorat, en lloc de resoldre un conflicte educatiu que acumula malestar des de fa anys. Altres docents han expressat la seua disconformitat, qualificant la carta de «poca vergonya» i reafirmant el seu compromís amb la vaga.
Un professor de dret ha qüestionat públicament si l'ús de recursos públics per a enviar una carta d'estes característiques podria tindre implicacions jurídiques, fent referència a sentències que consideren delicte l'ús de mitjans públics per a qüestions partidistes.
Esta carta arriba després d'una setmana de negociacions sense acord amb els sindicats. L'oferta d'una pujada salarial lineal de 1.050 euros bruts anuals ha sigut considerada insuficient pels representants docents, que insistixen que el conflicte va més enllà del sou i inclou la manca de plantilla, l'excés de burocràcia, el deteriorament de les infraestructures educatives i els retrocessos en la política lingüística. Els sindicats també rebutgen els servicis mínims imposats per la Generalitat, que consideren excessius i orientats a limitar l'impacte de la vaga.
