Segons dades del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, en febrer es van visar 213 edificis d'obra nova en la província, la mateixa xifra que en giner. D'estos, 196 van ser d'ús residencial, una reducció del 6,2% respecte al mes anterior. Per contra, l'obra no residencial va guanyar protagonisme, amb 17 edificis visats, quadruplicant el volum de giner.
La reducció va ser més intensa en el nombre de vivendes. Les vivendes unifamiliars visades van caure un 16,6%, passant de 175 en giner a 146 en febrer. El major retrocés es va produir en les vivendes en bloc, que van disminuir un 58,5%, de 1.854 unitats a 770 en el mateix període.
Malgrat la caiguda en el nombre de vivendes, la superfície total visada va créixer un 12,9%, arribant als 180.141 metres quadrats. Este increment s'explica pel fort repunt de la superfície no residencial, que va passar de 1.810 a 29.483 metres quadrats. La superfície destinada a vivenda va descendir lleugerament, un 4,5%.
També es va observar un canvi significatiu en la grandària mitjana de les vivendes projectades. La superfície mitjana de les vivendes unifamiliars va augmentar un 8,6%, fins als 193,6 metres quadrats. En el cas de les vivendes en bloc, l'increment va ser més acusat, passant de 46,6 a 100,9 metres quadrats de mitjana, més del doble en un mes.
“"El valor de la vivenda registra un increment interanual del 18,3%, molt per damunt de la mitjana nacional, que se situa en el 14,3%."
Este comportament es produïx en un context de forta tensió en el mercat immobiliari de la província d'Alacant, on els preus mantenen una tendència clarament alcista. Els últims datos de Tinsa del primer trimestre de 2026 situen Alacant entre les províncies amb majors pujades de preus d'Espanya, amb un increment interanual del 18,3% i un preu mitjà de 1.877 euros per metre quadrat.
La província registra 41,3 compraventes per cada 1.000 vivendes, una ràtio superior a la mitjana estatal, reflectint un alt nivell d'activitat. No obstant això, l'esforç per a accedir a una vivenda supera el 35% de la renda disponible, considerat el límit d'accessibilitat. La demanda internacional, que representa el 43,29% de les compraventes, és un factor estructural que contribuïx a esta pressió en el mercat.
