La presentació de l'obra es va realitzar en el Pregó Taurí, celebrat en el Teatre Principal i pronunciat per Rubén Amón. Este cartell, que s'ha donat a conéixer abans que les combinacions del cicle taurí siguen oficials, està inspirat en el mestre Luis Francisco Esplá, coincidint amb el 50 aniversari de la seua alternativa.

L'elecció de l'artista mallorquí situa la imatge de la fira alacantina en la cruïlla entre la tauromàquia, l'art contemporani i un homenatge a una de les figures més rellevants del toreig vinculades a Alacant. L'encàrrec a Miquel Barceló reforça la dimensió cultural de la Fira de les Fogueres i subratlla la importància de Luis Francisco Esplá en la història taurina i en la ciutat.

L'obra interpreta la tauromàquia com un fenomen complex, travessat per la ritualitat, la violència, la bellesa i el simbolisme. Barceló trasllada estos elements a un llenguatge plàstic contemporani, reconeixible per la intensitat de la matèria, la força gestual i una mirada personal sobre la tradició taurina. La seua presència en el cartell s'inscriu en una trajectòria en la qual l'artista ha conjugat tradició i innovació, aportant al cicle alacantí una dimensió artística de primer nivell.

Miquel Barceló, nascut en Felanitx en 1957, és considerat una de les figures més rellevants de l'art contemporani espanyol. Format entre Mallorca i Barcelona durant els anys setanta, la seua obra ha evolucionat cap a una pintura marcada per la matèria, la textura i la gestualitat. La seua projecció internacional es va consolidar a principis dels anys huitanta, especialment després de la seua participació en la Documenta de Kassel de 1982.

Al llarg de la seua carrera, Barceló ha desenvolupat una obra multidisciplinària que abraça pintura, escultura, ceràmica i obra gràfica. Entre els seus treballs més emblemàtics figuren intervencions de gran escala com la capella del Santíssim de la catedral de Mallorca o la cúpula de la Sala XX del Palau de Nacions Unides en Ginebra. La temàtica taurina ocupa un lloc destacat en la seua obra des de principis dels anys noranta, abordant l'univers del bou com un espai d'exploració plàstica i simbòlica.