El fòrum 'Horizonte Verde: circularidad y energía para una nueva era', organitzat per Alicante Plaza a Alacant, ha subratllat que la sostenibilitat ja no és només una qüestió ambiental, sinó un pilar estratègic per a les empreses. Representants de diversos sectors van coincidir en la importància de la coordinació entre administracions, empreses i ciutadania per a fer possible la transició ecològica.
Durant el debat, moderat pel director d'Alicante Plaza, Miquel González, es va posar de manifest que el repte actual va més enllà de la gestió de residus; implica replantejar la producció, el consum i l'aprofitament dels recursos. L'economia circular es va presentar com un eix transformador, tot i que encara hi ha barreres significatives en els àmbits regulatori, tecnològic i cultural.
La gerent d'Ateval, Salomé Beneyto; la presidenta del Consorci CREA, Laura Estevan; la responsable d'ESG de Greene, Cristina Pérez; el director de projectes de Silvoturismo, Pedro Berenguer; el director de FCC Medio Ambiente, Alfonso Sánchez García; i Noelia Almiñana van participar en la trobada.
Cristina Pérez va emfatitzar la urgència d'avançar cap a models més sostenibles, definint l'economia circular com una "redesenya de la manera en què produïm, consumim i utilitzem els recursos" per a una indústria més resilient.
Un dels consensos principals va ser la necessitat de canviar la percepció social sobre els residus, considerant-los potencials recursos per a generar activitat econòmica. Des de Greene es va destacar el potencial de tecnologies per a transformar residus complexos, mentre que el Consorci CREA va insistir en la importància de la separació en origen i la col·laboració ciutadana.
Noelia Almiñana va assenyalar que la nova planta de tractament de Villena, tot i ser un salt tecnològic, no serà efectiva sense la implicació ciutadana, ja que cada error en la separació genera costos addicionals. Pedro Berenguer va defensar una "transició ecològica justa" amb coordinació entre tots els actors i reforçant l'educació ambiental.
Pel que fa a la transició energètica, els participants van coincidir en la necessitat d'inversions significatives per a processos menys intensius en carboni, però també van reconèixer les oportunitats de negoci i eficiència que genera. Els fons europeus Next Generation es van esmentar com un impuls important.
Alfonso Sánchez va descriure l'economia verda com una oportunitat de creixement, no només una obligació. No obstant això, es va advertir que la rapidesa de la regulació pot superar la capacitat d'adaptació de les empreses, especialment en sectors que requereixen renovacions importants.
La indústria tèxtil va tindre un paper destacat. Salomé Beneyto va explicar els esforços del sector per a adaptar-se a les noves normatives, com la recollida de residus tèxtils, tot i que va reclamar legislació viable econòmicament i tècnicament. També va qüestionar els hàbits de consum de la moda ultraràpida i la competència de productes importats amb menys exigències ambientals.
Es va destacar que gran part de la roba recollida arriba sense estrenar, reforçant la necessitat de conscienciació ciutadana per a reduir el malbaratament i afavorir la reutilització.
Finalment, es va abordar la capacitat del teixit empresarial per a afrontar els canvis tecnològics. Tot i reconèixer el talent existent, es van assenyalar dificultats per a cobrir perfils tècnics especialitzats en digitalització i automatització. La formació professional i l'encaix amb les necessitats industrials van ser punts clau.
La conclusió general va ser que la nova economia verda requereix respostes compartides. Cristina Pérez va resumir que "els grans reptes ambientals requereixen respostes compartides", i Pedro Berenguer va insistir en el paper de la administració com a palanca de canvi, recolzada pel teixit empresarial i una ciutadania implicada. La sostenibilitat es va reafirmar com una necessitat ineludible que depèn de la col·laboració.
