Esta decisió revoca una resolució prèvia de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la UE (EUIPO), amb seu en Alacant, que havia permés a una empresa polonesa del sector de la defensa, Works 11, registrar el nom Obélix per a la producció d'armes, explosius i munició.

L'editorial, propietària dels drets d'Astèrix i Obélix, ja havia intentat que l'EUIPO rebutjara la pretensió de la companyia polonesa, oposant-se a la concessió de la marca registrada. No obstant això, l'organisme alacantí va argumentar que l'editorial no havia demostrat que la paraula Obélix es percebera com una marca amb valor propi, sinó com un personatge, suggerint que la marca real era l'expressió "Astèrix i Obélix".

A més, l'EUIPO va assenyalar que Les Editions Albert René només havia registrat Obélix en categories com còmics, roba o pel·lícules, però no en l'apartat 9 de la classificació de Niça, que inclou l'armament. També va considerar que el públic de l'empresa polonesa era molt especialitzat, la qual cosa reduïa el risc de confusió.

El tribunal ha destacat la quota de mercat de la marca, la intensitat, extensió geogràfica i duració del seu ús, així com la important inversió realitzada pels creadors del personatge per a donar-lo a conéixer. La sala va concloure que per a establir la rellevància d'una marca s'han de considerar tots estos elements en conjunt, i no per separat.

La resolució també apunta que no hi ha cap precepte en la normativa europea que obligue un fabricant a demostrar l'ús d'una marca independentment d'una altra. Per tant, el negoci generat per l'expressió "Astèrix i Obélix" també hauria d'haver-se tingut en compte per a determinar si la marca tenia prou reputació prèvia per a prohibir el seu ús a tercers, fins i tot en apartats no registrats, per a evitar danys reputacionals. El TGUE també subratlla que el terme Obélix no té significat en cap idioma i s'ha utilitzat exclusivament en el còmic durant 60 anys.