La regeneració d'entorns urbans degradats representa un dels reptes més grans per a les administracions públiques, anant més enllà de la simple rehabilitació arquitectònica. Les implicacions econòmiques i socials d'estes operacions, especialment en un context d'accés a la vivenda més difícil, requerixen solucions innovadores. Per això, el III Fòrum Mediterrani, una iniciativa de Prensa Ibérica, ha destacat el cas del barri de Sant Antoni en Elx com a exemple de bones pràctiques.
El barri de Sant Antoni, creat en 1959 per a atendre la immigració rural durant el “desarrollisme”, consistia en 16 blocs de vivendes de reduïdes dimensions. La falta d'inversió en servicis i edificis va provocar la seua degradació. La recuperació d'un barri sencer com este implica grans dificultats, com ara l'obtenció de finançament, la gestió de permisos i, especialment, l'acord amb els usuaris de les vivendes, un aspecte crucial per a l'èxit del projecte d'Elx.
El projecte de regeneració urbana de Sant Antoni va tindre com a objectiu la recuperació de quatre edificis amb un total de 338 vivendes protegides, amb 290 llars residents. La iniciativa va arrancar amb un Acord de la Comissió Bilateral de 2014, que va establir un marc jurídic i financer. Este marc va permetre la construcció de 338 noves vivendes i el reallotjament de centenars de famílies, gestionat per Pimesa, l'empresa pública promotora.
El document dels experts subratlla tres aspectes crítics. Primer, el criteri tècnic d'“infravivenda” va justificar la demolició dels edificis antics, a causa del seu deteriorament estructural, falta d'aïllament i accessibilitat, i el risc d'exclusió social. Segon, la gestió innovadora de la propietat, on l'empresa intervinent adquirix el 100% de les vivendes antigues per a alliberar el sòl. Això ha permés sumar 28 vivendes noves al patrimoni públic per a lloguer. Tercer, la gestió temporal del projecte, amb fases en 2014, 2018 i una tercera que començarà a finals de 2025, demostra la continuïtat del model durant 11 anys.
El finançament tripartit, amb la participació del Govern d'Espanya, la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament d'Elx, juntament amb ajudes europees i la compartició de costos amb els propietaris, ha sigut fonamental. Les noves vivendes, de 2 i 3 dormitoris, tenen una qualificació energètica B o superior, reduint el cost de manteniment i la pobresa energètica, i complixen amb la normativa d'accessibilitat universal.
L'experiència de Sant Antoni és un cas d'èxit per a l'urbanisme social del segle XXI. Amb una inversió pública i privada de més de 20,4 milions d'euros des de 2014, s'ha transformat el concepte d'“infravivenda” en dignitat. S'han construït 338 vivendes protegides, permetent a 290 famílies passar de vivendes obsoletes a llars modernes i accessibles. La gestió del sòl i la propietat, amb l'adquisició de vivendes antigues per a la demolició, ha sigut clau. Este model garantix el dret al reallotjament, evitant la gentrificació i assegurant la inclusió dels veïns originals.
