La celebració de la Setmana Santa a Sagunt ha estat qualificada d'èxit pels mitjans comarcals, malgrat la polèmica generada per la negativa d'una confraria a acceptar dones entre els seus membres. Aquesta decisió, que es produeix per tercera vegada, ha provocat una discussió sobre la discriminació i la necessitat de moderar el to crític.
La situació ha posat Sagunt en el mapa mediàtic, no per les seves excel·lències, sinó per un fet considerat vergonyós: una discriminació flagrant que s'ha convertit en un espectacle públic. La discussió s'ha centrat en la tradició com a argument per justificar l'exclusió, un recurs que sovint s'utilitza per mantenir privilegis o vulnerar drets.
No es pot blanquejar una vulneració dels drets de les dones ni consentir que reba cap classe de suport públic, ni econòmic ni logístic. Cap organització —religiosa o secular— hauria de passar-se pel folre del capirot dècades de lluita per la igualtat amb total impunitat.
L'exclusió de les dones no és un gest innocent, sinó que implica una decisió sobre qui pot participar i qui no, perpetuant jerarquies. Aquesta decisió ha rebut l'aplaudiment de sectors de l'extrema dreta, transformant el problema local en un símptoma més ampli que hauria d'alertar les institucions públiques, que teòricament es deuen a la igualtat i la justícia.
La resposta institucional ha estat desigual. D'una banda, s'ha anunciat la retirada del títol d'Interès Turístic, mentre que, de l'altra, la posició política ha oscil·lat entre la prudència i la tebiesa, sent considerada insuficient. Aquesta situació genera preocupació per la normalització d'una discriminació tan greu i la resposta inadequada que rep, així com per la persistència de discursos misògins en homes joves.
El focus mediàtic sobre aquesta votació ha desviat l'atenció de problemes més urgents que afecten la classe treballadora de Sagunt, com l'accés a l'habitatge, la precarietat laboral, els serveis públics i la situació de les persones en risc d'exclusió.
