La decisió, recolzada per 267 homes enfront de 114 vots en contra, es fonamenta en els estatuts de la Cofradía de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, que estableixen l'admissió exclusiva de membres masculins. Aquesta postura ha provocat una onada de reaccions i ha posat de manifest la tensió entre la tradició i els principis d'igualtat.
El debat ha revelat que la postura de la confraria xoca amb la legislació vigent, inclosa la Constitució, i amb sentències del Tribunal Constitucional. A més, contrasta amb la presència generalitzada de dones en moltes altres confraries, on participen en igualtat de condicions. Alguns crítics han assenyalat que darrere de l'argument de la tradició podrien amagar-se intencions més properes al masclisme que al tradicionalisme genuí.
Negar a la meitat de l'univers humà el dret a la participació xoca grollerament amb el fet obvi que tot home deu la seva vida a la dona que el va parir.
La noció de tradició, sovint invocada en aquests casos, és qüestionada. Es recorda que moltes tradicions són, en realitat, innovacions del passat o costums adaptats a un moment concret. Més de quatre segles d'història no confereixen, per si sols, una superioritat moral a una norma. Si la tradició no evoluciona amb els temps, es converteix en un element obsolet, un simple objecte de curiositat històrica.
La jerarquia eclesiàstica ha mostrat una resposta que molts consideren ambigua o indolent. En lloc d'intervenir directament en la modificació dels estatuts de la confraria, s'ha optat per un "acompanyament pastoral" basat en el "diàleg i la maduració", sense un termini clar. Aquesta postura ha sorprès, especialment tenint en compte el paper destacat que l'Església atribueix a les dones en la vida de Jesús i, en particular, a la seva mare, amb dogmes marianos introduïts recentment com la Immaculada Concepció (1854) i l'Assumpció de Maria (1950).
