La intel·ligència artificial (IA) s'està consolidant com una ferramenta clau en els hivernacles, oferint als agricultors i viveristes la capacitat d'anticipar-se a amenaces externes. Esta tecnologia, que encara es troba en fase d'assaig en parcel·les experimentals, busca estendre's comercialment a curt o mitjà termini per a optimitzar la gestió de recursos com l'aigua, especialment en un sector tan dependent de la climatologia.

Investigadors de la UMH d'Elx estan treballant en sistemes per a combatre l'estrés hídric, un dels grans reptes de l'agricultura mediterrània. Un estudi, presentat en les jornades ibèriques d'horticultura organitzades per l'Estació Experimental d'Elx, ha sigut liderat pel professor Antonio Ruiz Canales. Este projecte proposa una plataforma tecnològica basada en l'Internet de les Coses (IoT) i la IA per a monitoritzar cultius ornamentals en temps real, integrant sensors que mesuren temperatura, humitat ambiental, radiació, concentració de CO₂, humitat del substrat i paràmetres de reg i fertirrigació.

La informació recollida es transmet mitjançant tecnologies com 4G i LoRaWAN, i és processada per models d'IA entrenats per a interpretar l'estat de les plantes. Els resultats obtinguts en condicions reals són molt rellevants, ja que els algoritmes aconseguixen una taxa d'èxit superior al 90% en la detecció primerenca de l'estrés vegetal i permeten reduir més d'un 20% el consum hídric, amb un marge d'error inferior al 8%.

Altres línies d'investigació, com la del professor Fernando Aragón Rodríguez de l'Escola Politècnica Superior d'Oriola (EPSO) i l'institut CIAGRO de la UMH, busquen aconseguir instal·lacions cada volta més autònomes. La IA permetrà treballar amb imatges, sensors i dades ambientals per a detectar problemes abans que l'ull humà els perceba, incloent alteracions morfològiques per mal reg o anticipació de plagues i malalties. Encara que la implantació és limitada pel cost dels equips i el nivell de digitalització del sector, els investigadors confien en una adopció progressiva a mesura que els costos es reduïsquen i els productors perceben un retorn econòmic clar.

Des de l'Estació Experimental Agrària d'Elx, dependent de la Generalitat, també es veuen estos sistemes com una ferramenta transformadora. El seu director, Julián Bartual, espera incloure prompte este aprenentatge computacional en les parcel·les experimentals i ja han incorporat cursos formatius, especialment en cultius com el raïm de taula, convençuts que la digitalització canviarà ràpidament la forma de treballar en el camp.