L'Hospital Vega Baixa reduïx l'ansietat en cuidadors de pacients crítics

Un estudi del servici de Medicina Intensiva d'Oriola mostra una incidència del 21% en sobrecàrrega emocional, molt per davall de la mitjana.

Imatge genèrica de dos mans agarrant-se, simbolitzant el suport i la cura en un entorn hospitalari.
IA

Imatge genèrica de dos mans agarrant-se, simbolitzant el suport i la cura en un entorn hospitalari.

La Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Universitari Vega Baixa d'Oriola ha aconseguit situar en un 21% la incidència de sobrecàrrega, ansietat o depressió en cuidadors de pacients crítics, una xifra significativament inferior al 60% descrit en la literatura científica.

Esta dada forma part d'un estudi desenvolupat pel servici de Medicina Intensiva del centre, que analitza l'impacte que l'ingrés en UCI deixa no sols en el pacient, sinó també en el seu entorn més pròxim. El treball ha sigut reconegut amb el premi a la millor comunicació en el congrés de la Societat Valenciana de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries.

"Els familiars o cuidadors solen ser els grans oblidats, per la qual cosa el nostre centre realitza esta línia d'investigació considerant el pacient i el seu entorn com un conjunt, i abordant de forma integral les seues necessitats."

Carola Giménez-Esparza · Cap del servici de Medicina Intensiva de l'Hospital Vega Baixa
El model aplicat pel centre es basa en un equip multidisciplinari format per professionals de medicina intensiva, infermeria, psicologia i rehabilitació. El seu treball se centra tant en els pacients crítics ingressats com en els seus cuidadors, als qui acompanyen durant l'estada hospitalària i també després de l'alta. Este abordatge permet detectar de forma precoç factors de risc i oferir suport psicològic des de les primeres fases de l'ingrés, ajudant a reduir l'aparició de seqüeles emocionals en l'entorn familiar.
L'estudi ha realitzat el seguiment de 271 binomis pacient-familiar durant tres mesos després de l'alta hospitalària. Per a això, s'han seleccionat pacients majors de 18 anys que havien sobreviscut a l'ingrés i presentaven almenys un d'estos factors de risc: estada superior a cinc dies, presència de delírium, ventilació mecànica durant més de 48 hores o fallada multiorgànica. La investigació conclou que el desenvolupament d'este síndrome en els familiars no depén ni de l'edat ni de les característiques basals del pacient, sinó de la gravetat del procés, dels factors associats a la malaltia crítica i de les seqüeles posteriors.
L'Hospital Vega Baixa va posar en marxa en 2018 una consulta específica de seguiment per a estos casos, on s'atén de forma conjunta el pacient i el seu cuidador. Les revisions es poden realitzar als tres mesos, als sis mesos i a l'any, en funció de la gravetat dels símptomes. Més de la mitat dels familiars accepta esta ajuda i molts participen en una escola de famílies que oferix formació i acompanyament emocional.
A més, la UCI manté horaris de visita flexibles per a afavorir l'acompanyament familiar, la implicació en cures bàsiques i la participació en la presa de decisions clíniques. Esta comunicació més pròxima i continuada amb l'equip assistencial contribuïx també a reduir la incidència del síndrome. El centre destaca que este model d'atenció integral està oferint resultats positius i reforça una atenció centrada en les persones i en el seu context social i familiar, amb un índex de satisfacció que supera el 80%.