La cançó '[Gallo rojo, gallo negro](https://www.youtube.com/watch?v=k7KmM8cwiZM&list=RDk7KmM8cwiZM&start_radio=1&pp=oAcB)', interpretada per Silvia Pérez Cruz, ha obert la cerimònia d'entrega de les restes de deu homes ajusticiats en 1939 i 1940. Estes deu persones, la majoria agricultors, van ser condemnades a mort per tribunals militars en juís sumaríssims, i ara, gràcies a la perseverança dels seus descendents i el suport d'institucions, han tornat amb les seues famílies i se'ls ha retornat la dignitat.

Les exhumacions corresponen a la fossa 112 i la 126, coneguda com 'la fossa de la terra' per l'alt nombre de llauradors que hi foren sepultats. Després de les excavacions i les comprovacions d'ADN, hui s'han entregat les restes als familiars vius, molts d'ells segona o tercera generació. María Navarro, presidenta de la Fossa 126, ha destacat la importància de l'acte: "Ací hi ha 2.283 persones sepultades, assassinades una vegada acabada la guerra, en temps de pau. Això és un acte de retrobament, és un orgull tindre-us ací perquè vosaltres sou la part que queda de tots ells".

De la Fosa 112 s'han recuperat les restes de Amadeo Lechiguero Ferrando, Francisco Folch Peris, Juan Bautista Boloix Llop, Miguel Miralles Serer, Salvador Oller Piera i Vicente Salón de las Nieves. De la Fosa 126, les d'Eliseo Garrido Benavent, Francisco Garrigós Cremades, Pedro Senabre Hernández i Salvador Fuertes Llorens. La presidenta de la Fosa 112, Carmen Gómez, ha reivindicat que les seues històries "ja no es poden esborrar, perquè hui els retornem la dignitat després de dècades de silenci imposat".

La besneta de Vicente Salón de las Nieves i periodista de Levante-EMV, Mónica Ros, ha recordat com el Franquisme "els va afusellar a ells perquè la misèria acabara amb elles", obligant la seua família a fugir i viure sense ajuda.

L'acte s'ha realitzat al 'Memorial 2238', un espai destinat a homenatges i a introduir represaliats no identificats. No obstant això, el centre d'interpretació i la inauguració oficial encara no s'han posat en marxa per "dejadesa" de la Generalitat i l'Ajuntament de Paterna. Navarro ha subratllat que "un memorial sense noms no és memorial ni és res" i ha demanat que s'instal·le l'escultura central i el mural amb els noms dels 2.238 represaliats.

Els familiars han portat les caixes amb les restes de les víctimes fins a l'escenari principal, on se'ls ha col·locat una foto i el 'taulell' per a la seua sepultura. Posteriorment, en el laboratori, s'han revisat els restes i elements trobats, com 'espardenyes' o botons, gràcies a les referències que l'enterramorts Leoncio Badía introduïa per a la seua identificació.

Carmen Gómez ha promés continuar lluitant "perquè no hi haurà oblit que sepulte la memòria dels 2.000 fusilats de Paterna". L'acte ha finalitzat amb 'Diguem no', de Raimon, recordant que "un poble que recorda el dolor de la Guerra Civil és capaç de rebutjar altres conflictes armats".