La proposta sorgix després d'una jornada sobre este pla, organitzada per la Cambra i la Càtedra d'Eficiència Hídrica i Agricultura Sostenible de la Universitat d'Alacant. L'encontre va reunir experts, veïns de Torremendo (que rebutgen una planta de residus pròxima) i Raúl Mérida, comissionat de la Generalitat Valenciana per a la Recuperació. Es van tractar modificacions del pla i el seu impacte en residus, activitat agrària i la instal·lació fotovoltaica per a reduir el consum energètic de la desalinitzadora, fet que podria abaratir el preu de l'aigua per als regants.
El president de la Cambra Orihuela, Mario Martínez, va defensar la proposta del pantà de La Pedrera, basant-se en un projecte premiat anteriorment i en l'opinió d'experts. La instal·lació fotovoltaica afecta els termes municipals d'Oriola, San Miguel de Salinas i Pilar de la Horadada. Només este últim municipi va presentar al·legacions en temps i forma.
Martínez va reconéixer un possible impacte paisatgístic, però va subratllar la necessitat de proposar alternatives pròpies per a la comarca. "És una instal·lació que, vulguem o no, es farà, i permetrà tindre l'aigua més barata als nostres agricultors", va afirmar, afegint que "si no proposem el lloc des de la nostra comarca, ens el van a imposar". Va indicar que "si hi ha que elegir entre economia i una foto del pantà de La Pedrera, jo elegisc sacrificar la foto", encara que es poden estudiar altres opcions menys invasives com plaques en teulades.
Per la seua banda, ASAJA Alacant va expressar el seu rebuig al pla actual, advertint que pot generar inseguretat jurídica i limitar projectes d'interés públic. El president de ASAJA Alacant, José Vicente Andreu, va denunciar que el document frena el sector primari i amenaça el futur de municipis com Torremendo, qualificant-lo de "corta y pega" i criticant la priorització de la pressió ecologista sobre la viabilitat socioeconòmica.
Andreu va qüestionar la falta d'avaluació econòmica del pla, assenyalant que "no ens consta cap avaluació socioeconòmica sobre les conseqüències de la declaració, especialment en la zona d'amortiguació, que inclou més de 6.000 hectàrees de regadius d'interés nacional". També van advertir que les restriccions podrien afectar instal·lacions fotovoltaiques per a autoconsum agrícola, entre altres.
Tècnics ambientals com Francisco Martínez, director-conservador dels parcs naturals del sud d'Alacant, van incidir en la necessitat de compatibilitzar valors naturals i activitats econòmiques. El catedràtic Andrés Molina va advertir sobre la inseguretat jurídica i limitacions desproporcionades. Raúl Mérida va defensar el pla per protegir hàbitats i recursos hídrics.
ASAJA Alacant també va mostrar preocupació per deu articles addicionals que, segons ells, permetrien autoritzar instal·lacions com abocadors o indústries contaminants. Mario Martínez va insistir en la necessitat de solucions compartides a nivell comarcal, demanant recuperar la Mesa Comarcal per a debatre el futur del territori, incloent temes com els residus i la sanitat.
