La malla, que cobria la coberta dels hangars, es va col·locar per a evitar la nidificació d'estes aus, que tornen al mateix lloc de cria cada primavera des de 2011. No obstant això, el dispositiu havia provocat la mort de desenes d'exemplars que quedaven atrapats, generant una forta reacció en les xarxes socials.
“"Ara veurem com es pot solucionar el problema de la salubritat per l'acumulació d'excrements de les aus que obliga a realitzar neteges periòdiques de material, vehicles, vestuari i altres estances del parc comarcal."
La justificació inicial per a la instal·lació de la xarxa era evitar la brutícia pels excrements, sense tindre en compte que la legislació ambiental prohibix expressament la destrucció de les zones de nidificació d'aus silvestres. Agents del Servici de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) van visitar les instal·lacions i van elaborar un informe sobre la situació.
Les alternatives que es plantegen inclouen actuar fora del període de nidificació, a partir del mes d'octubre, tapant orificis o intentant que les aus nidifiquen en l'exterior. De manera immediata, es poden ubicar safates o proteccions per a evitar l'acumulació d'excrements.
La protecció de les falcies no és una simple recomanació, sinó un mandat legal. La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, i la Directiva 2009/147/CE, protegixen totes les aus silvestres. El Codi Penal espanyol tipifica com a delicte la destrucció de nius d'espècies protegides.
Les falcies són aus migratòries que arriben a la Península Ibèrica entre finals d'abril i principis de maig, i la seua temporada de cria s'estén de maig a agost. Són grans aliades en la lluita contra els mosquits, ja que un sol exemplar pot consumir entre 8.000 i 10.000 insectes al dia, segons dades de SEO/BirdLife i el CSIC.
