Este episodi, que va eixir a la llum després dels despreniments registrats el divendres 17 d'abril en la façana que dona al carrer de la Puríssima i la plaça del Rei Jaume I, ha reobert una qüestió que portava mesos en pausa: què fer amb un immoble cridat a tindre un paper rellevant en el centre de la ciutat.

Després d'una primera inspecció realitzada el mateix divendres per tècnics municipals i autonòmics junt amb els bombers, el dilluns 20 d'abril ambdós administracions van tornar a revisar l'edifici. La conclusió és que no existix per ara un risc de derrocament general ni de la façana ni del conjunt de l'immoble, encara que sí hi ha dos punts interns que obliguen a actuar.

Amb este escenari, el següent pas passa per assegurar l'edifici. La Generalitat contractarà, per la via d'urgència, un apuntalament si finalment resulta necessari. Esta actuació es considera ara prioritària per a estabilitzar les zones afectades i garantir la seguretat tant de l'edifici com dels vianants.

Mentrestant, l'Ajuntament de Gandia ja ha mogut fitxa i ha requerit formalment a l'administració autonòmica que adopte les mesures oportunes per a assegurar l'immoble i que declare la seua ruïna imminent parcial. Esta declaració permetria actuar sobre les parts compromeses de l'edifici sense estendre este diagnòstic al conjunt de l'immoble, que de moment no presenta un perill de col·lapse total.

La situació va tindre una conseqüència immediata en el seu ús. Els dos sacerdots que fins ara residien en una de les vivendes annexes al santuari del Beato Andrés Hibernón van ser reallotjats per l'Ajuntament en un hotel del centre de la ciutat, després que un dels punts afectats es localitzara precisament junt amb eixa zona habitada.

Més enllà de la urgència tècnica, la incidència torna a deixar en suspens el futur d'un edifici que la Generalitat va adquirir en maig de 2024. Des d'aleshores, sobre l'antic Correus s'han plantejat distints usos de caràcter públic, cultural i universitari, encara que cap ha arribat a concretar-se.