Gandia afronta reptes demogràfics, econòmics i ambientals segons un informe

La Càtedra de Pensament Territorial Joan Noguera ha publicat un informe clau sobre la situació actual de la ciutat.

Imatge genèrica d'informes i documents, representant l'anàlisi de dades.
IA

Imatge genèrica d'informes i documents, representant l'anàlisi de dades.

La Càtedra de Pensament Territorial Joan Noguera ha publicat l'informe de març de 2026 de l'Observatori Territorial de Gandia, que analitza la demografia, l'estructura empresarial i la gestió de residus de la ciutat.

En l'àmbit demogràfic, l'estudi confirma que Gandia ha registrat mínims històrics de natalitat. Des de 2008, els naixements han disminuït prop d'un 40%, i la taxa de fecunditat es manté molt per davall del nivell de reemplaçament generacional, amb valors entre 1,11 i 1,26 fills per dona. L'informe també assenyala un retard progressiu en la maternitat, amb una edat mitjana que ja supera els 31 anys.
En este context, es destaca el paper de les mares estrangeres, que representen prop del 40% dels naixements i contribuïxen a amortir el descens poblacional. Esta aportació és crucial per a mantindre l'equilibri demogràfic en la localitat.

"L'informe subratlla la importància d'impulsar polítiques públiques integrals que aborden de forma coordinada els reptes demogràfics, econòmics i ambientals."

un portaveu de la Càtedra
En l'àmbit econòmic, Gandia manté un teixit empresarial estable, amb una mitjana de 2.377 empreses en 2025. No obstant això, la ciutat encara no ha recuperat els nivells previs a la pandèmia de la COVID-19. L'informe apunta a una estructura econòmica molt concentrada en el sector servicis, que representa més del 84% del total d'empreses. Esta dependència, unida al pes de xicotetes empreses i de l'autoocupació, incrementa la vulnerabilitat davant les oscil·lacions econòmiques i l'estacionalitat.
Quant al medi ambient, l'anàlisi de la gestió de residus en la comarca de la Safor reflectix una situació amb marge de millora. Gandia és el principal generador de residus en termes absoluts, encara que presenta taxes de recollida selectiva per habitant inferiors a altres municipis de la comarca, especialment en fraccions com paper-cartó i vidre. A això se suma l'increment de la taxa de residus, en línia amb la normativa europea, la qual cosa reforça la necessitat de millorar l'eficiència del sistema i la conscienciació ciutadana.
Davant este escenari, la Càtedra Joan Noguera subratlla la importància d'impulsar polítiques públiques integrals que aborden de forma coordinada els reptes demogràfics, econòmics i ambientals. Entre les principals propostes destaquen el reforç del suport a les famílies, la diversificació del teixit productiu i la millora de la recollida selectiva, a més d'una major transparència i comunicació amb la ciutadania.