À Punt investiga les prospeccions petrolieres històriques al territori valencià

El programa 'Zoom' analitza l'impacte de la crisi del petroli i la recerca d'hidrocarburs a la Comunitat Valenciana des de 1950.

Imatge d'una torre de perforació petroliera amb el cel blau de fons i la costa mediterrània difuminada.
IA

Imatge d'una torre de perforació petroliera amb el cel blau de fons i la costa mediterrània difuminada.

El programa d'investigació 'Zoom' d'À Punt aborda la crisi petroliera global i el seu impacte a la Comunitat Valenciana, revisant les nombroses cerques d'hidrocarburs realitzades al territori des de mitjans del segle passat.

En un context de tensió internacional per al control dels recursos energètics, com la recent guerra a l'Iran, el programa presentat per Jose Sáez posa el focus en la dependència energètica i les alternatives per reduir-la. La situació global, amb esdeveniments com el tancament de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran, ha demostrat la volatilitat dels preus del cru i la necessitat de buscar solucions.
La recerca de petroli a Espanya té una llarga història, i la Comunitat Valenciana no n'ha estat aliena. El primer pou es va perforar a Rojales l'any 1950, i posteriorment les operacions es van traslladar a Xeraco. En total, s'han realitzat 58 intents de trobar petroli al territori valencià.
L'intent més recent es va produir fa dues dècades al golf de València, on una empresa pretenia realitzar prospeccions amb la possibilitat de trobar fins a 70 milions de barrils de cru. No obstant això, aquesta iniciativa va trobar una forta oposició. 'Zoom' analitza les conseqüències que hauria tingut la continuació d'aquestes prospeccions i com hauria afectat el litoral valencià.

Els beneficis de disposar de recursos energètics propis són grans, però també ho són els riscos. Castor és un exemple del preu que es pot arribar a pagar buscant l’autosuficiència energètica.

El programa també recorda el cas del projecte Castor, que va causar més de 500 terratrèmols l'any 2013 a Castelló i Tarragona, amb sismes que van arribar a magnituds de fins a 4,2 en l'escala Richter. Aquest episodi va forçar el tancament de la plataforma i va generar un cost econòmic que, segons fonts ecologistes, podria superar els 4.000 milions d'euros, assumits per la ciutadania.