El Centre d'Atenció Integral de Càritas Gandia, un refugi per a persones sense llar

El CAI de Gandia ofereix allotjament, formació i suport a catorze usuaris, incloent-hi espai per a mascotes.

Imatge genèrica d'una sala d'estar acollidora en un centre comunitari.
IA

Imatge genèrica d'una sala d'estar acollidora en un centre comunitari.

El Centre d'Atenció Integral per a Persones sense Llar San Francisco de Borja de Càritas Gandia s'ha consolidat com un espai vital per a catorze usuaris, oferint-los un entorn acollidor amb allotjament, formació i suport integral per reconstruir les seves vides.

Des de la seva obertura el 2012, el CAI de Gandia ha atès prop de 400 persones, convertint-se en l'únic centre d'aquestes característiques a la província de València fora de la capital. Aquest recurs, que va iniciar la seva construcció el 2010, proporciona catorze places (deu per a homes i dues per a dones) i permet als usuaris romandre-hi fins a un any, amb una estada inicial de sis mesos prorrogable.
El centre no només ofereix allotjament i alimentació, sinó que també inclou tallers prelaborals i un ambient familiar. Una de les seves particularitats és que accepta mascotes, disposant d'un jardí amb hort ecològic i barbacoa. A més, els usuaris participen activament en les tasques diàries del centre, com la neteja i la preparació dels àpats.

"La persona ens arriba a trossos i nosaltres hem de recompondre-la. No només intentem solucionar els problemes, sinó reeducar-los i que tinguin la ment ocupada."

Chema Puente · Coordinador de l'Àrea d'Inclusió de Persones Sense Llar
Chema Puente, coordinador de l'Àrea d'Inclusió de Persones Sense Llar, destaca la importància de la tasca del CAI en la recuperació dels usuaris, molts dels quals arriben amb problemes de salut i addiccions. El centre també posa un èmfasi especial en l'atenció a les dones, que sovint són més vulnerables i invisibles al carrer, evitant mostrar la seva situació per por a agressions.
L'equip multidisciplinari del CAI, amb el suport de voluntaris, ajuda els residents a gestionar aspectes bàsics com l'obtenció de la targeta SIP, l'accés a medicaments i la realització de tràmits bancaris. A més, es proporciona un suport psicològic fonamental per reforçar la seva autoestima i sentit de pertinença, ja que molts creuen haver perdut els seus drets i es tornen invisibles.