Aquest esdeveniment, que va tindre lloc el passat dissabte, marca l'inici oficial de les celebracions i representa un dels moments més esperats i multitudinaris del calendari festiu de Cullera. Dues dones, Gisela Roselló Pérez i Arianna Nazaryan Khachatryan, van ser les pioneres en formar part d'aquesta representació, tradicionalment reservada a homes.
Les figures conegudes com a “les quatre parts del món” són elements tradicionals que acompanyen la Mare de Déu del Castell en les processons solemnes de la “Baixà”, la “Pujà” i la de Sant Vicent. La seua funció és ceremonial i d'escorta de la patrona, sent una part essencial de l'imaginari festiu de Cullera i profundament lligada a la devoció popular.
La indumentària d'aquestes figures és molt característica, amb una brusa àmplia, calces blaves, calçons curts amb encaixos, coll acanalat i bocamànigues. Un barret adornat amb perles falses, flors i violetes, juntament amb un manoll de cintes de seda de diversos colors, completen el seu aspecte, aportant solemnitat al seguici processional.
Aquest avanç se suma al ja registrat en 2022, quan Cullera va nomenar per primera vegada en la seua història una dona, Ángeles Bou, com a macera, trencant així una altra de les barreres simbòliques dins del protocol festiu local.
La presència femenina en “les quatre parts del món” no sols implica un canvi en la composició de la processó, sinó que també simbolitza un gest de gran importància. Durant segles, moltes de les figures en actes religiosos i protocol·laris han estat exclusivament masculines, reflectint una estructura social que ara es va superant. Amb aquesta incorporació, Cullera reforça un procés de transformació progressiva on la igualtat guanya terreny en els àmbits més tradicionals, enriquint les senyes d'identitat festives i projectant-les cap al futur.
