L'obra Operació Apolo, del periodista Sergi Moyano, de Carcaixent, aprofundix en el segrest de Luis Suñer, conegut com el "rei dels gelats", per la branca polític-militar d'ETA. Este segrest, qualificat d'"estrany", va implicar un madrileny i un valencià que eren parella i que van establir el zulo en un poble de la comarca de la Safor.
La investigació de Moyano, que situa la narració entre el microcosmos del segrest i el patiment de les negociacions amb ETA, recupera un esdeveniment històric de fa més de quatre dècades. Suñer va estar retingut 90 dies en 1981 fins que va ser alliberat per la banda terrorista el 14 d'abril. Hui, dimarts 13 d'abril de 2026, es complixen 45 anys d'este fet, i Moyano participarà en una conversa sobre l'obra amb Artur Martínez, integrant de La Fúmiga. L'acte, organitzat per l'Ajuntament d'Alzira, serà en la Casa de la Cultura d'Alzira a partir de les 19 hores.
“"Per a mi era important explicar per què una persona de Madrid i una persona de la Safor acaben ficats en ETA. I explicar no és justificar, és simplement contar, ajudar a entendre."
Moyano, nascut en Carcaixent en el 2000, va arribar a esta història "per casualitat" després que una amiga li contara que coneixia a un dels etarres implicats. Va aconseguir contactar amb ell, qui va acceptar parlar per primera volta, oferint un testimoni inèdit. Este exetarra, amb el pseudònim de Xavi en el llibre, va viure una "confessió" o "catarsi" en contar el "secret més gran de la seua vida" durant una conversa de sis hores. Posteriorment, Moyano va contrastar el relat amb declaracions policials i el sumari del cas en l'Audiència Nacional.
L'autor va mantindre una "distància emocional" amb els fets d'ETA, considerant la violència política "un element del passat", per a narrar un tema que "la gent viu amb molta passió". Va destacar la joventut i la distància dels segrestadors amb Euskadi o l'esquerra abertzale, atribuïnt-ho a la polarització de l'època. Javi, el madrileny, es va traslladar a la Comunitat Valenciana i, amb Nel·lo, van formar una parella que va decidir passar a les armes, contactant amb ETA polític-militar, la branca "menys sanguinària" de la banda.
El 13 de giner de 1981, Xavi, Nel·lo i cinc encaputxats més van entrar en la fàbrica d'Avidesa en Alzira per a segrestar a Suñer, un empresari que figurava en una llista del Ministeri d'Hisenda com un dels majors contribuents. Moyano descriu Luis Suñer com "el Juan Roig dels 80", una figura important i un "símbol per a molta gent". Després del seu alliberament, Suñer va eixir al balcó de sa casa per a ser vitorejat pels veïns d'Alzira.
El llibre relata com Suñer va desenvolupar una "espècie de síndrome d'Estocolm" amb els seus captors en el "zulo comercial" de la Safor, arribant a jugar a les cartes i brindar amb whisky amb ells. La negociació, a càrrec de la família, es va veure "enturbiada" pel 23F, però ETA mai es va plantejar assassinar a l'empresari. Els dos joves segrestadors van deixar les armes en un procés d'"autodissolució", sent "dels primers etarres que es van adonar que la violència no té sentit en democràcia".
