La institució provincial considera que la proposta comunitària pot tindre un impacte significatiu sobre la indústria ceràmica, un dels principals motors econòmics de la província. Segons el document remés per la presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, la modificació plantejada per Brussel·les podria suposar per a les empreses ceràmiques una pèrdua d'assignacions gratuïtes valorada entre 109 i 160 milions d'euros anuals, amb possibles efectes sobre la competitivitat empresarial i l'ocupació.

La Diputació argumenta que la província de Castelló concentra el principal clúster europeu de fabricació de baldoses ceràmiques, i que esta activitat representa aproximadament el 25% del PIB industrial provincial. A més, el sector genera més de 70.000 llocs de treball directes, indirectes i induïts, i manté activitat econòmica en 18 municipis de la província.

El procés de consulta pública, que conclou el pròxim 8 de juny, forma part de la revisió dels mecanismes d'assignació gratuïta de drets d'emissió de CO₂. La proposta comunitària afecta especialment a indústries intensives en consum energètic, com la ceràmica, per la possible reducció de fins a un 24% dels drets gratuïts assignats a determinades instal·lacions. La Diputació sosté que els nous paràmetres de càlcul es basen en tecnologies que encara no són plenament viables a escala industrial per a substituir el gas natural.

Les al·legacions presentades coincidixen amb les defensades per la patronal azulejera Ascer, que reclama un tractament específic per a la indústria ceràmica. Ambdues entitats consideren necessari que els criteris europeus tinguen en compte les limitacions tecnològiques actuals i permeten una transició energètica compatible amb l'activitat industrial i el manteniment de l'ocupació.

La defensa del sector ceràmic ha sigut una de les principals reivindicacions institucionals de Castelló. Al març, representants de la Diputació, la Generalitat Valenciana, la regió italiana d'Emilia-Romaña i les patronals ceràmiques espanyola i italiana van traslladar a Brussel·les un manifest pel futur de la ceràmica europea, reclamant mesures que permeten avançar en els objectius mediambientals sense comprometre la competitivitat d'una indústria que concentra prop del 80% de la producció europea de baldoses ceràmiques entre Espanya i Itàlia.