El comerç de proximitat en la província de Castelló travessa un moment crític. Les tendes de roba, merceries i panaderies, entre altres negocis, estan desapareixent progressivament, no sols per les noves formes de consum, sinó també per l'elevada càrrega fiscal i administrativa. Segons dades de la Seguretat Social, Castelló va tancar el 2025 amb 9.730 autònoms en el sector comercial, 104 menys que en desembre del 2024.

Confecomerç, la confederació que agrupa el sector en Castelló, Alacant i València, ha denunciat l'impacte d'esta situació. Després del comité executiu celebrat el dimecres, l'organització va alertar que l'actual context, marcat per la pujada de costos, la incertesa econòmica i una alta càrrega fiscal, posa en risc la continuïtat de moltes activitats. Les obligacions fiscals estatals, els impostos autonòmics i les taxes municipals, juntament amb la complexitat administrativa, afecten de manera desproporcionada els autònoms i els xicotets negocis, que tenen una capacitat econòmica i un marge de gestió limitats.

Un dels punts clau de la denúncia de Confecomerç és l'increment dels impostos. Segons dades de l'Agència Tributària de 2024, els autònoms van pagar un tipus mitjà d'IRPF del 21,73% sobre els beneficis, mentre que les pimes van afrontar un 17,31% en l'Impost de Societats. En els últims set anys, els autònoms han vist augmentar el seu tipus mitjà un 25%, enfront del 3% de les pimes. Esta situació es deu, en gran part, a la inflació i la no deflactació del tram estatal de l'IRPF.

El comerç representa el 11,4% del PIB de la Comunitat Valenciana. Per a revertir esta tendència, Confecomerç reivindica una fiscalitat autonòmica adaptada al xicotet comerç, flexibilitat i suport a la liquiditat, reducció de càrregues administratives i taxes, i un impuls al comerç de proximitat. No obstant això, assenyalen que és el Govern central qui té les competències en fiscalitat i qui pot corregir la situació actual.