Durant un col·loqui dirigit per Mercè Correa i Ramón Feenstra, Schekman ha destacat la importància de la ciència bàsica, la mateixa que li va valdre el guardó Nobel en 2013. Ha explicat com la investigació sobre els processos metabòlics cel·lulars i el paper de certes proteïnes pot ser clau per al desenvolupament de biomarcadors per a malalties com el càncer o el Parkinson.

El professor es troba actualment immers en un projecte internacional que reuneix més de 35 equips de 14 països per a impulsar la investigació fonamental sobre el Parkinson. Ha assenyalat que fa anys van començar a estudiar una proteïna genèticament implicada en esta malaltia, que podria ser útil per al seu diagnòstic, i augura una revolució en el tractament de malalties genètiques gràcies a la ciència bàsica.

Schekman també ha recordat dos dels seus mentors: Arthur Koener, de qui va aprendre molt científicament malgrat la seua exigència personal, i Daniel Koshland, que li va ensenyar a ser un "ciutadà de ciència", un col·lega més que un individu aïllat. Ha subratllat la importància d'optimitzar la pròpia personalitat i reconèixer fortaleses i debilitats. Busca persones que, com Lelio Orci, es facen les mateixes preguntes científiques, encara que emprenen camins diferents per a trobar les respostes, ja que considera que "lo important és sempre la pregunta".

En relació amb les revistes científiques i l'accés obert, el Nobel ha qualificat el "factor d'impacte" com un "nombre fals i enganyós" publicat per grans empreses comercials. Considera "tòxica" l'obsessió per publicar dels joves i defensa que els científics en actiu siguen els qui prenguen les decisions editorials. A més, ha emfatitzat la necessitat d'educar els joves científics en pautes ètiques adequades, ja que el dany que pot causar una mala conducta a la seua carrera pot ser "devastador".