El joc patològic ha evolucionat significativament a la Comunitat Valenciana. Si fa dues dècades les màquines escurabutxacs i els salons de joc eren el focus principal, hui les apostes esportives, les plataformes digitals i la combinació amb altres addiccions configuren una realitat més complexa. Així ho revela un estudi de Patim basat en dades de 2001 a 2025, que ha analitzat l'atenció a unes 600 persones amb problemes de joc patològic.
L'organització destaca que el perfil de les persones ateses trenca estereotips: la majoria manté activitat laboral, responsabilitats familiars i un elevat grau d'autonomia. Són pacients funcionals que demanen ajuda quan les conseqüències econòmiques, jurídiques o familiars fan impossible ocultar el problema. Generalment, no requereixen internament residencial i opten per tractament ambulatori regular, integrant la teràpia en la seua rutina.
"Arriben encara amb una capacitat suficient per a desenvolupar un abordatge ambulatori, com qui ix del treball i es presenta en la consulta amb l'esperança de reparar alguna cosa abans que tot s'ensorre", explica el president de Patim, Francisco López y Segarra. No obstant això, mantindre una vida aparentment estable pot retardar la demanda de tractament i dificultar la identificació del problema per part de l'entorn.
Pel que fa a les diferències de gènere, el joc patològic continua sent predominantment masculí. Entre 2023 i 2025, el 95 % dels pacients van ser homes i el 5 % dones. Patim adverteix que elles solen arribar més tard al tractament a causa del estigma social i l'associació del joc amb quadres d'ansietat, depressió o soledat.
Les conseqüències del joc patològic inclouen deutes econòmics, deteriorament de relacions familiars, conflictes laborals i assumptes jurídics. El 59 % dels problemes legals detectats estan relacionats amb furts o robatoris, i un 23 % amb morositat. Les quantitats deute superen els 25.000 euros en un de cada quatre casos.
La investigació assenyala un inici més primerenc en la conducta de joc: nou de cada deu pacients van començar sent menors d'edat, amb una mitjana d'edat d'inici entre els 14 i 17 anys. No obstant això, l'accés al tractament es retarda fins a la trentena, un fet que evidencia un "silenci clínic" que impulsa estratègies com el programa Ludens de prevenció, impulsat pel catedràtic Mariano Chóliz.
El joc online ha guanyat protagonisme, especialment entre menors de 35 anys, convivint amb el joc presencial. Les apostes esportives són la principal modalitat entre els homes atesos (40 %), seguides per les màquines escurabutxacs (34 %).
L'equip de Patim alerta que la ludopatia rarament apareix de manera aïllada. La combinació amb alcohol i cocaïna és creixent, i el 64,47 % dels pacients presenta patologia dual, amb trastorns de salut mental o coexistència de diverses addiccions.
Patim subratlla el paper de les famílies i aposta per models terapèutics basats en l'acord i la corresponsabilitat. Recorden que la ludopatia és una malaltia crònica que requereix intervencions sostingudes.
El nou perfil del jugador obliga a revisar les estratègies de prevenció. "L'addicció ja no pot associar-se exclusivament amb l'exclusió social severa. Cada vegada més persones mantenen una vida aparentment normal mentre conviuen amb una pèrdua creixent del control", apunta l'informe.
L'entitat mostra preocupació per l'expansió de l'oferta de joc: el nombre de salons de joc a la Comunitat Valenciana ha augmentat un 81 % en la darrera dècada. Els especialistes consideren necessari reforçar les mesures de prevenció i protecció dels col·lectius vulnerables, així com una regulació més restrictiva per a les màquines de joc en establiments d'hostaleria.
Patim, que celebra quaranta anys, ha atès des de 1985 a més de 7.000 persones. Sosté que el fenomen respon a la combinació de vulnerabilitats personals i un entorn cada vegada més digitalitzat. "La salut no pot limitar-se a intervenir quan el dany ja s'ha produït. També ha d'actuar sobre les condicions que afavoreixen l'aparició del problema", conclou López y Segarra.
