Després d'un 2025 estable amb xifres positives en producció i vendes, la indústria del taulell de Castelló va començar 2026 amb una davallada en la facturació. Esta situació es deu principalment a la política aranzelària dels Estats Units, que ha començat a afectar les exportacions espanyoles. A més, el conflicte en Orient Mitjà, iniciat en març, ha provocat un augment dels costos energètics i un refredament del comerç mundial.

Els aranzels dels Estats Units, inicialment fixats en un 15% per a les importacions de la Unió Europea i posteriorment rebaixats al 10%, eren considerats assumibles pel sector. De fet, en 2025, el taulell espanyol va superar l'Índia com a principal proveïdor en este mercat. No obstant això, la incertesa generada per estos canvis ha passat factura, amb una caiguda del 30% en les transaccions del taulell espanyol en gener i febrer de 2026 respecte a l'any anterior, arrossegant el conjunt de les exportacions a un descens del 14% en eixos dos mesos.

La patronal taulellera Ascer ja va advertir d'un refredament del comerç mundial. Malgrat tot, les vendes a l'exterior s'han mantingut, amb un bon comportament en mercats clau com la Unió Europea i Amèrica Llatina. L'Índia, un competidor important, es va veure més afectada pel conflicte en Orient Mitjà, havent de paralitzar les seues fàbriques durant un mes per la interrupció de les seues vies de subministrament.

L'impacte final en el sector dependrà de l'evolució del conflicte. L'augment dels costos no ha arribat als nivells de 2022, quan es va produir la invasió d'Ucraïna. La garantia del subministrament de gas per la via d'Algèria fa que els possibles danys derivats d'un tancament d'Ormuz siguen menors en comparació amb altres països productors.

El sector també espera que la guerra faça rectificar la Comissió Europea respecte al nou marc normatiu per al sistema d'emissions de CO₂ en 2026-2030. La proposta inicial, que plantejava un retall del 34% dels drets gratuïts, suposaria un cost extraordinari de 160 milions d'euros anuals per al taulell. La indústria, compromesa amb la descarbonització, considera inassumible l'esforç econòmic proposat per Brussel·les, ja que la tecnologia necessària per a la transició energètica encara no està preparada. Per això, defén la introducció d'un 'benchmark' específic de combustible per a la ceràmica.