Malgrat la seua rellevància, Pedro Bayarri Benedito, nascut en Benicarló en 1803 i diputat per Castelló, no compta amb referències en la capital de la Plana, encara que sí té una plaça dedicada en Vila-real. La seua trajectòria s'aborda en l'exposició 'Castelló i la mar', que es pot visitar en el saló Xaloc del Real Club Nàutic de Castelló.
Esta mostra, organitzada per la Subdelegació de Defensa, documenta les nombroses connexions de Castelló amb el mar, amb materials de l'Aula Militar Bermúdez de Castro. La història de Bayarri és un dels temes centrals d'esta recopilació documental.
Després d'estudiar Dret en la Universitat de València, Pedro Bayarri va obrir un despatx en Vila-real, localitat amb la qual tenia llaços familiars per part materna. La seua vida política va estar marcada per les Guerres Carlistes, especialment la primera (1833-1840), que va afectar la província de Castelló.
Durant este període, les autoritats liberals de municipis com Vila-real van ser objecte de depuració i expulsió per part de les forces carlistes. Bayarri mateix va ser bandejat, juntament amb l'alcalde de Vila-real, Domingo Chillida, pel brigadier carlista Joaquín Llorens Bayer.
La seua carrera política va evolucionar des del Partit Progressista cap a posicions pròximes a la Unió Liberal de Leopoldo O'Donnell. Va ser comandant de la Milícia Nacional i membre de la Junta Revolucionària de Castelló en 1854, any en què els progressistes van accedir al poder després del pronunciament militar conegut com la 'Vicalvarada'.
Pedro Bayarri Benedito va ser diputat per la circumscripció de Castelló en dos períodes (1854-1856 i 1858-1859) i va ocupar el càrrec de secretari del Congrés. El punt àlgid de la seua carrera va ser el nomenament com a ministre de Marina entre el 14 de juliol i el 12 d'octubre de 1856, en el primer gabinet del Govern d'O'Donnell.
Durant el seu breu mandat al capdavant de la cartera de Marina, va impulsar reformes en el Museu Naval de Madrid, creant noves seccions i ampliant la biblioteca. L'any següent, va ser nomenat ministre Togat del Tribunal Suprem de Guerra i Marina. Va morir en Madrid el 25 de juny de 1859.
