La jutgessa de la DANA inicia la ronda de declaracions d'alcaldes amb el de Utiel

Ricardo Gabaldón, alcalde de Utiel, serà el primer dels 27 edils citats a declarar com a testimonis en la investigació judicial.

Imatge genèrica d'un martell de jutge sobre una taula en un jutjat.
IA

Imatge genèrica d'un martell de jutge sobre una taula en un jutjat.

La jutgessa encarregada de la investigació sobre la gestió de l'emergència de la DANA ha iniciat la ronda de declaracions dels responsables municipals, sent l'alcalde de Utiel, Ricardo Gabaldón, el primer a comparéixer el pròxim 7 de maig.

Després de quasi un any i mig de la DANA i nombroses declaracions de testimonis, afectats, perits i investigats, la instrucció judicial avança amb la citació dels alcaldes. El Jutjat de Catarroja, que té pendent la compareixença de prop d'una trentena de responsables municipals, ha fixat la primera testifical per al 7 de maig, amb el popular Ricardo Gabaldón al capdavant.
Gabaldón serà el primer d'un total de 27 alcaldes que passaran pel jutjat, incloent-hi figures com María José Catalá de València, Lorena Sirvent de Catarroja i Josep Francesc Cabanes de Sedaví. Utiel va ser un dels municipis més afectats per la riuada, registrant sis víctimes mortals. No obstant això, la jutgessa va desestimar la imputació de Gabaldón, sol·licitada per una família, destacant la seua ràpida reacció en ordenar el tancament dels centres escolars, una mesura que va anar “molt més enllà del consell de no acostar-se a les riberes i rius” de la Generalitat.

Existeix una diferència radical entre l'Administració Local i l'Autonòmica a l'objecte de llançar alertes a la població. L'atribució indiscriminada de responsabilitat penal en els falleciments a qualsevol autoritat o funcionari públic, i en especial de les autoritats locals, ha de descartar-se de pla.

La jutgessa ha argumentat que els responsables municipals “es van veure sorpresos, no van rebre tampoc la informació precisa, ni se'ls va aconsellar de manera específica sobre les mesures a adoptar”, a diferència de la Generalitat, que disposava de “múltiples canals d'informació”. Aquesta distinció subratlla la complexitat de la gestió de l'emergència i la distribució de responsabilitats entre els diferents nivells administratius.
Un dels punts d'interès en la investigació és la comunicació entre Gabaldón i l'aleshores president de la Generalitat, Carlos Mazón. Segons el registre telefònic aportat per Salomé Pradas, hi va haver tretze trucades entre l'alcalde de Utiel i la consellera, vuit de les quals van ser cancel·lades o fallides. Després de l'avís de Gabaldón sobre la difícil situació a Utiel a les 14 hores, i després de parlar amb la delegada del Govern, Pilar Bernabé, la consellera va sol·licitar la mobilització de la Unitat Militar d'Emergències (UME).
Curiosament, Mazón va preguntar al president de la Diputació, Vicent Mompó, el número de l'alcalde de Utiel i el de Cullera a les 17:46 hores, durant un dinar amb la periodista Maribel Vilaplana. En aquell moment, ja havien passat cinc hores del desbordament del Magro i més de dues des de l'activació de la UME. Tot i que Mazón va insinuar haver parlat amb Gabaldón, el llistat aportat a Les Corts Valencianes no registra cap trucada directa.