En menys d'una setmana, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) ha publicat les autoritzacions per a aquests dos projectes. La planta més recent, anomenada "PSF Onda Sichar II", suposarà una inversió de 10,7 milions d'euros i tindrà una potència instal·lada de 20,5 MW amb 24.164 mòduls fotovoltaics. L'anterior, "PSF Onda Sichar I", autoritzada fa pocs dies, compta amb un pressupost de 8,8 milions, una potència de 16,7 MW i 19.684 panells solars.
Ambdós projectes inclouen plans de desmantellament i restauració, així com la infraestructura necessària per a l'evacuació de l'energia. La "PSF Onda Sichar II" s'ubicarà al polígon 10 (parcel·la 7) d'Onda, mentre que la "PSF Onda Sichar I" es construirà als polígons 8 (parcel·la 222) i 10 (parcel·les 7, 59). Totes dues es connectaran a la xarxa a la subestació ST Corral del Cuervo, gestionada per I-DE Redes Eléctricas Inteligentes.
Per obtenir el vistiplau ambiental, Salinas Energy va haver d'adaptar diversos aspectes del projecte. Entre les modificacions, es va reordenar la distribució del parc, reduint la seua ocupació en un 50% per millorar l'adaptació al paisatge i la topografia. També es va dividir la superfície en dos recintes de menys de 10 hectàrees i es van excloure les zones amb pendents superiors al 25% per minimitzar l'erosió del sòl.
A més, la companyia va haver d'augmentar la distància entre els mòduls i les urbanitzacions pròximes per reduir l'impacte visual. Es van implementar mesures d'integració paisatgística, com evitar la pavimentació, incloure espècies arbustives i herbàcies autòctones en el disseny interior de la central i assegurar que els elements de captació solar no ocupessin camins preexistents.
Una condició fonamental per a l'autorització va ser la prohibició d'ubicar la planta en terrenys afectats per l'incendi de 2009 a la zona. La Conselleria de Medi Ambient va assenyalar que el projecte es trobava en "zones amb erosió potencial alta i molt alta", i que la tala d'arbres augmentaria els processos erosius. Així mateix, la Generalitat va considerar que 58 hectàrees de la planta afectaven llocs forestals, la qual cosa hauria implicat la tala d'arbres i la pèrdua de la idiosincràsia dels terrenys.
