En 2011, el govern municipal va heretar un ajuntament a la vora del col·lapse financer, amb un deute de 20 milions d'euros i conflictes urbanístics que amenaçaven amb disparar l'impacte econòmic. La prioritat inicial va ser garantir la viabilitat de la institució i sanejar els comptes, ja que el pagament del deute absorbia la major part de la capacitat inversora.
Cinc anys després, en 2016, la ciutat encara afrontava un escenari d'incertesa, però va començar a establir les bases de la seua recuperació. Este període va ser decisiu per a la localitat, que va superar amb èxit els reptes. La gestió es va centrar en la contenció de la despesa i la planificació de futur, amb decisions orientades a consolidar un model econòmic més diversificat.
“"La recuperació no hauria sigut possible sense tindre idees molt clares sobre on invertir i com orientar el creixement de la ciutat, després d'anys en què la prioritat havia sigut exclusivament sanejar la situació heretada."
La millora del context econòmic general i la recuperació progressiva del sector ceràmic van contribuir a este canvi de tendència. A partir d'este punt, Vila-real va iniciar una evolució que va permetre estabilitzar la seua població per damunt dels 50.000 habitants i reduir de manera significativa el seu nivell d'endeutament, passant de prop del 80% a vora el 39%.
Este procés, basat en la contenció de la despesa i la gestió prudent, va marcar l'inici d'una nova etapa per al municipi, que hui és la segona ciutat en nombre d'habitants de la província de Castelló i un dels municipis més importants de la Comunitat Valenciana per la seua riquesa econòmica i baix nivell de desocupació.
