La designació de Sarah Mullally (Woking, Regne Unit, 1962) com a arquebisbe de Canterbury i líder espiritual de la Comunió Anglicana ha marcat un punt d'inflexió en la història d'esta institució. Mullally, que va ser exobispa de Londres entre 2018 i 2026, és la primera dona a ocupar este càrrec en cinc segles, un fet que ha generat tant suport com controvèrsia dins de la comunitat anglicana, que compta amb 98 milions de fidels en tot el món.

El seu nomenament, realitzat pel rei Carles III per recomanació de l'Església d'Anglaterra, subratlla una evolució en les costums religioses, encara que amb el risc de provocar un cisma. Esta decisió seguix la línia de l'acord de 2014, que va permetre a les dones ser obispes, i que ja va generar una forta oposició per part dels sectors més conservadors. Mullally, de 63 anys, és infermera de professió, casada i mare de dos fills, i ha entrat en la història com la 106a primada de l'Església d'Anglaterra.

La seua ascensió al càrrec es produïx després de la dimissió del seu antecessor en 2024, qui va estar en el punt de mira per la seua gestió d'un cas d'abusos sexuals. En el seu sermó d'investidura, Sarah Mullally va dedicar les seues paraules a les víctimes dels "errors" comesos per la seua Església, i va instar a "no passar per alt ni minimitzar el dolor" dels qui han sigut "perjudicats" per les "accions, inaccions o fallades" dels membres de la cúria.

El nomenament de Mullally ha posat de manifest la profunda fractura existent en la comunitat anglicana. Alguns líders, especialment els d'Àfrica, consideren que la institució està "abandonant les Escriptures" i la "disciplina històrica". No obstant això, Mullally es definix com a feminista, partidària de la lliure elecció de les dones en casos d'avortament dins de l'àmbit legal i favorable a que la seua Església beneïsca els matrimonis entre persones del mateix sexe, la qual cosa considera "un moment d'esperança per a l'Església".