El sector agrari valencià, i en particular les comunitats de regants, afronten un escenari complex a causa de l'escalada de preus energètics. Esta situació, debatuda en el recent congrés de la Federació Nacional de Comunitats de Regants d'Espanya a Ciudad Real, posa en perill la sostenibilitat de moltes explotacions, especialment aquelles amb infraestructures més antigues que depenen del gasoil.
Pascual Broch, president de la Comunitat de Regants de Vila-real, ha destacat que els xicotets pous de reg amb sistemes menys modernitzats són els més exposats a la volatilitat energètica. En estos casos, l'increment del preu del gasoil ha disparat els costos fins a un 50%, afectant directament la rendibilitat en zones de secà o en àrees de l'interior de la província de Castelló on estos sistemes són habituals.
“"L'encariment del gasoil ha disparat els costos fins a un 50% en els xicotets pous de reg amb infraestructures més antigues, afectant directament la rendibilitat de les explotacions."
Per contra, les grans comunitats de regants, amb més del 90% de subministrament elèctric i contractes estables, han aconseguit contindre millor l'impacte. La futura entrada en vigor de la doble potència elèctrica per al regadiu en Espanya a principis de 2026 permetrà una major adaptació a la demanda i una millor gestió dels costos. En el cas de Vila-real, el cost elèctric se situa al voltant dels nou cèntims per quilowatt hora, reduint l'impacte de les oscil·lacions del mercat.
La transició cap a energies renovables és vista com una solució clau per a la sostenibilitat del regadiu. En la província de Castelló, ja hi ha projectes en marxa. La Comunitat de Regants de Vila-real, presidida per Pascual Broch, està ultimant un procés de digitalització i una transformació integral basada en l'energia solar, amb una inversió de dos milions d'euros finançada per la Generalitat per a abastir amb fotovoltaica els tres cabals principals de reg. Esta iniciativa no sols reduirà costos, sinó que també millorarà la gestió agronòmica i optimitzarà el control de les infraestructures. A més, participen en un projecte pilot d'agrovoltaica en cítrics.
Altres exemples inclouen les plantes solars flotants en basses de reg a Moncofa i el projecte del Ministeri d'Agricultura a la Vall d'Uixó, amb 4,57 milions d'euros, per a maximitzar l'ús d'aigua residual i reduir costos amb dues plantes fotovoltaiques. La Comunitat de Regants del Pantano de María Cristina també tramita una actuació de més de 8,5 milions d'euros per a un sistema de bombeig fotovoltaic. Estes iniciatives demostren la busca del sector per a reduir la dependència del mercat energètic i avançar cap a un model més competitiu i sostenible.
No obstant això, la resiliència davant l'electricitat no evita un altre gran problema: l'encariment dels fertilitzants. El bloqueig de l'estret d'Ormuz, per on transita una part significativa de la urea i l'amoniac, ha disparat els preus des de l'inici de la guerra en Orient Mitjà. Els agricultors estan assumint sobrecostos que ronden el 30% en fertilització, reduint marges i dificultant la planificació de la campanya. Les comunitats de regants reclamen mesures urgents per a mitigar l'impacte i garantir la sostenibilitat de l'activitat agrària, advertint d'una possible menor producció agrícola i un impacte en els preus dels aliments si no s'actua prompte.
