L'actuació, que va començar el passat 12 de giner, es desenvolupa sobre este Bé d'Interés Cultural per a ampliar el coneixement sobre l'enclavament i millorar la seua presentació al públic. El projecte està promogut per l'Ajuntament de Nules i finançat amb fons europeus Next Generation a través del Ministeri de Turisme.

En l'inici de les obres, les restes visibles del jaciment ocupaven una superfície aproximada de 1.600 metres quadrats, però després dels primers mesos de treball s'han sumat 2.000 metres quadrats més. Esta ampliació permet traure a la llum noves estructures i millorar la lectura global de la vila.

Un dels elements més reconeixibles del conjunt és el seu pati de 20 columnes amb una bassa circular central, al voltant del qual es distribuïen prop de 40 departaments ja coneguts. En la seua etapa de major esplendor, la vila va comptar amb banys privats, zones lligades a l'explotació agrària i a la producció de vi, grans lloses de pedra per al premsat o molturació i almenys quatre grans tinages globulars destinades a l'emmagatzematge d'aliments.

Els treballs actuals permeten documentar fins a quatre fases distintes d'ocupació, així com noves dependències, canals de subministrament d'aigua, àrees de producció i una entrada monumental amb pòrtic fins ara desconeguda. També han aparegut restes arquitectòniques com llindars i columnes de pedra.

Les excavacions han tret a la llum abundant material arqueològic de distintes fases del jaciment. Juntament amb les restes ceràmiques, han aparegut peces de metall, os treballat i restes de fauna consumida pels habitants de la vila. Tot el material extret està sent consolidat, netejat i tractat en un laboratori habilitat específicament per a este projecte en el nucli urbà de Nules. Paral·lelament, l'equip de restauració treballa en la consolidació i recreixement d'estructures per a facilitar la comprensió del conjunt.

La intervenció inclou també la museïtzació de l'enclavament, amb la instal·lació de rèpliques de mosaics trobats fa 70 anys en el propi jaciment, l'extensió de graves per a ressaltar les estances, un nou tancat perimetral, recorreguts interiors i nova senyalística interpretativa. Excavada per primera volta en 1956, la vila romana de Benicató va ser la primera de la província en posar-se en valor. Quan concloguen els treballs, l'Ajuntament aspira que es convertixca en un enclavament clau per a conéixer la presència romana en la costa castellonenca.