La plaga de conills causa greus danys en els cítrics de la Plana Baixa

La Unió Llauradora alerta dels sobrecostos de fins a 1.380 euros per hectàrea per a protegir les explotacions.

Imatge genèrica de conills menjant cultius cítrics.
IA

Imatge genèrica de conills menjant cultius cítrics.

La província de Castelló patix els efectes de la sobrepoblació de conills, que causa danys significatius en les plantacions de cítrics i eleva els costos de producció per als agricultors de la Plana Baixa.

La Plana Baixa és la comarca més afectada per la plaga de conills a la província de Castelló, amb localitats com la Vall d'Uixó, Almenara i Nules patint especialment els danys en les seues plantacions de cítrics. Altres municipis com les Alqueries o Betxí també han detectat problemes.
Segons ha alertat La Unió Llauradora i Ramadera, les mesures preventives necessàries per a fer front a esta situació suposen un sobrecost d'entre 540 i 1.380 euros per hectàrea. Estes actuacions inclouen l'aplicació de productes a base de coure en els troncs, la instal·lació de protectors individuals en plantons joves o el tancament de parcel·les amb malles metàl·liques, reduint la rendibilitat de les explotacions.
Les noves plantacions són especialment vulnerables, ja que els conills poden afectar el desenvolupament dels arbres i requerir la reposició d'exemplars. A més, s'ha de sumar el cost de la mà d'obra per a mantindre estes mesures de protecció.
Per a pal·liar esta problemàtica, La Unió ha presentat una esmena a les Corts Valencianes per a subvencionar en els pressupostos de 2026 les mesures preventives contra la fauna silvestre, amb un pressupost previst de 900.000 euros. Es finançarien actuacions com protectores, tancaments o sistemes dissuasius.
L'organització considera que l'augment de camps abandonats afavorix la proliferació de conills i altres espècies, convertint-se en reservoris de fauna que després es desplaça cap a les explotacions agrícoles. Per això, La Unió ha exigit a la Generalitat Valenciana un Pla Valencià d'Actuació front a les parcel·les agraries abandonades, que genere problemes fitosanitaris, riscos d'incendis i pèrdues econòmiques.