La majoria de les infraestructures hídriques de Castelló superen el mig segle de vida, amb la presa de María Cristina complint el seu centenari i la d'Onda pròxima als 75 anys. Només la d'Arenós, amb 45 anys, és la més jove. Esta antiguitat, juntament amb la creixent freqüència de fenòmens meteorològics adversos, ha portat el Ministeri per a la Transició Ecològica a classificar tots els pantans de la província amb un nivell de risc A.
Esta classificació implica que un possible trencament o funcionament incorrecte podria causar danys materials o mediambientals molt importants, afectant greument nuclis urbans o servicis essencials. Els experts subratllen la importància d'un manteniment adequat i una major inversió per a garantir la seguretat d'estes infraestructures.
“"No cal alarmar la població, perquè es prenen mesures per a evitar que hi haja un trencament o un mal funcionament dels embassaments."
Una de les mesures preventives que s'apliquen és el control del volum de resguard, que establix la capacitat màxima de retenció d'aigua per a evitar desbordaments. Per exemple, en el pantà d'Arenós, la capacitat màxima és de 110 hectòmetres cúbics, però el volum de resguard es reduïx a 65 hectòmetres cúbics de giner a agost, i a 52 hectòmetres cúbics de setembre a desembre, període de major risc de pluges intenses.
La necessitat d'inversió és evident, com demostra el pressupost destinat a millorar la seguretat d'una paret inestable en el pantà d'Arenós. Des del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, s'advertix de la falta de professionals per a l'explotació de preses i es demana més suport per a estes infraestructures, que juguen un paper clau en la contenció de rius i la prevenció d'inundacions.
