Amadeu Fabregat, periodista i narrador originari de Torreblanca, ha tingut una trajectòria destacada en mitjans de comunicació i en l'àmbit literari. Entre les seues obres anteriors destaquen Assaig d’aproximació a 'Falles folles fetes foc' (1974), guardonada amb el Premi Andròmina de narrativa, l'antologia Carn fresca (1974), i els assajos socio-polítics Partits polítics al País Valencià (1976) i Converses extraparlamentàries (1978).
L'anell del nibelung marca el retorn de Fabregat a la narrativa, després de vora cinquanta anys. Esta obra es presenta com un relat complex, dur i poètic, allunyat de l'entreteniment fàcil. Des de la primera ullada, la seua densitat i profunditat capten l'atenció del lector, exigint una mirada atenta a les llums i ombres del seu discurs.
El llibre es caracteritza per la morositat amb què el narrador desenvolupa una faula autobiogràfica sobre el retorn a la ciutat natal, motivat per una obligació personal. L'ús constant de l'el·lipsi com a tècnica narrativa crea un to críptic, i la mescla de relat memorialista amb reflexions transcendentals transporta el lector per espais amb figures del passat que simbolitzen conflictes íntims sense resoldre.
Argumentalment, el professor Ernest Millet torna a la ciutat de M. per a presenciar la tetralogia operística wagneriana que dona títol al llibre. L'estada, planificada per a deu dies, inclou la seua assistència a les òperes L’or del Rhin, La valquíria, Sigfrid i El capvespre dels deus, amb la intenció d'una auto-reconciliació i l'assumpció d'episodis tèrbols del passat. L'obra, publicada per Proa, té 568 pàgines i un preu de 23,90 euros.
La història evoca el retorn d'Ulisses a Ítaca i la figura de l'Holandés Errant. Amb una veu narrativa omniscient en tercera persona, el relat és tens i intens, amb paràgrafs que s'estenen i que demanen un exercici d'insistència i disciplina per part del lector. Esta obra es considera una fita literària que va a contracorrent de la tendència actual de convertir la literatura en una mercaderia buida.
