En Abril o nunca, la nova novel·la, es presenta una història que no deixa indiferent. L'autor considera que produir emocions és un compliment. En l'obra, el protagonista necessita tornar a una cala de Benidorm, al moment previ a la pèrdua de la seua filla, quan ella encara ocupava el seient del copilot. L'autor teixix un relat precís sobre la memòria, el dol i la manera en què construïm el sentit del que hem viscut.
“"És veritat que és un llibre dur, però tampoc em recree tant en la mort. La pèrdua està ací, llatint. No ocupa el primer pla, però marca tota la història. El que m'interessava era precisament això: vore què passa amb el dol i amb l'experiència del temps."
Un dels eixos centrals de la novel·la és com vivim el temps marcat pel dolor i l'absència. L'autor explica que li interessava més el temps intern, com l'experimentem, i com el dol ho canvia tot, fent que la vida parega detindre's al nostre voltant. El protagonista no s'enfronta del tot al que ha ocorregut, i el dolor es cola d'una manera més soterrada, en un moment d'incertesa i desànim. En este context, comença una relació amb un altre personatge, sense formalitzar res, mentre les mentires creixen entre ells.
La memòria és un altre tema central de l'obra. L'autor afirma que la memòria és selectiva i distorsionadora, i que ningú és capaç de recordar exactament el que va succeir, sinó el relat que un mateix es va fer dels fets. Este relat, a més, canvia amb el temps, ja que les prioritats del present modifiquen la percepció del passat. L'autor suggerix que probablement és un mecanisme de defensa.
“"La memòria és selectiva i distorsionadora. Ningú és capaç de recordar què va succeir: recordes el relat que tu et vas fer del que va ocórrer."
La idea de la memòria no es queda només en l'àmbit individual, sinó que també s'estén al col·lectiu. L'autor, com a historiador, assenyala que, encara que el passat pot ser un bon mestre, aprenem poc de les experiències passades, ja que sempre trobem una manera de justificar-nos i creure que vivim en un temps distint. El passat s'adapta a les nostres necessitats, i la novel·la parla de les històries que ens contem per a sostindre la realitat.
En Abril o nunca, la relació amb el passat va un pas més enllà, acostant-se a la ciència-ficció psicològica. La idea part de la realitat que les persones amb un trauma viatgen permanentment al passat. En la novel·la, este impuls es torna real per al protagonista, qui troba en internet una teoria sobre la possibilitat de viatjar mentalment en el temps per a quedar-se en un moment concret. Intentar tornar arrere és també una forma de voler controlar-ho tot, però l'autor posa en dubte esta idea, suggerint que preferim sentir-nos culpables que admetre la nostra falta de control sobre els esdeveniments. Al final, la novel·la no tracta tant de canviar el passat com d'entendre per què no podem fer-ho, o que mai arribem a recordar-lo tal com va ser, sinó com necessitem que siga.
El lloc on transcorre la història, Benidorm, no és casual. L'autor explica que li interessava pel seu ambient eufòric, en contrast amb l'estat del protagonista, i pel seu caràcter artificial, una ciutat construïda per a les aparences. Este contrast reforça la idea de la repetició en la novel·la, on tot pareix una imitació, igual que el protagonista intenta reconstruir el que ha viscut.
