La proposta, presentada pel govern local de Compromís i PSOE, va tirar avant amb el suport dels partits d'esquerres. El Partit Popular es va abstindre, criticant la Llei de Memòria Democràtica, mentre que Vox va votar en contra, qualificant-la de «bajanada».

La decisió implica retirar la primera Medalla d'Or que va entregar la vila blanca, en aplicació de la legalitat vigent, com la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica. El regidor de Compromís i responsable de la Regidoria de Participació, Joaquim Devesa, va defendre la moció, explicant que també es donarà de baixa la medalla del llibre d'honors i distincions, fent constar expressament esta revocació. Així mateix, s'instarà els servicis municipals a buscar la insígnia, encara que es considera poc probable trobar-la.

La condecoració al dictador va ser acordada pel ple de l'Ajuntament d'Altea el 26 de novembre de 1964, sota el mandat de José María Planelles. En aquell moment, molts municipis van adoptar esta mesura per a mostrar la seua adhesió al règim durant els coneguts «25 anys de pau». Altea va justificar la distinció com a «testimoni i gratitud per la pau que ha sabut deparar a tots els espanyols».

El portaveu del PSOE, Deo Sánchez, va assegurar que la proposta no busca reobrir ferides ni alimentar enfrontaments, sinó «tancar amb serenitat i amb sentit institucional una anomalia democràtica que no té cabuda en una administració pública del segle XXI». Va defendre que els reconeixements institucionals han d'estar alineats amb els valors actuals de la societat, com la llibertat, els drets humans i la convivència.

Després de la votació, que va tirar avant amb el suport del govern local, part dels assistents al ple van aplaudir la decisió. El regidor de Compromís va recordar que l'acta de 1964 i la documentació relacionada continuaran existint, i que la proposta busca que la medalla siga retornada a l'arxiu municipal amb una anotació històrica corresponent, la qual cosa considera «fer història, no esborrar la història».