La cantautora mallorquina, que es definix com a «pintora de diumenge», ha revelat la seua faceta més íntima com a artista visual. Segons explica, la pintura és una experiència molt personal i de «gojosa soledat», que l'acompanya des de la infantesa. Porta sempre en la seua maleta un quadern d'apunts pictòrics i les seues aquarel·les, buscant la inspiració en la llum i els detalls que l'atrapen.
L'Espai Joan Castejón de la Casa de Cultura de Dénia acull l'exposició La veu a la mà, una mostra de les seues pintures. El públic, desitjós de retrobar-se amb l'artista, ha omplit la sala. Maria del Mar Bonet ha explicat que la Càtedra d'Art Contemporani Antoni Miró li va demanar que realitzara esta exposició, que ja ha estat en Alcoi i Xàtiva i que, després de Dénia, es podrà vore en Gandia.
“"He cantat en Tòquio, els Estats Units, el Canadà o l'Argentina i sempre ho he fet en català, en la meua llengua; ningú em va preguntar per què no cantava en anglés."
Durant la seua intervenció, l'artista ha parlat de la seua fascinació pels volcans i de la «ofrena al paisatge» que representa la seua pintura. Ha destacat la importància de mantindre els horitzons inalterats i ha criticat les «urbanitzacions» que destrossen el territori. També ha denunciat la «indiferència dels governs» davant les morts en la Mediterrània i ha qualificat de «poca vergonya» que els migrants hagen de jugar-se la vida.
En l'àmbit musical, Maria del Mar Bonet ha recordat com va rebutjar ofertes per a cantar en francés o anar a Eurovisió, decidint sempre mantindre's fidel a la seua llengua. Ha lamentat la desaparició de les tendes de discos, assenyalant que la venda de discos en català és crucial per a la música pròpia. Finalment, ha expressat el seu amor per Cuba i el Marroc, destacant la bellesa dels seus paisatges i la duresa de les condicions de vida de les dones en este últim.
L'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, va entregar a Maria del Mar Bonet un plat de ceràmica adornat amb fulles de posidònia oceànica i el llibre reeditat Sense veles, desvetlada, de Juan Chabás, escriptor dianense de la Generació del 27.




