El 28 d'abril de 2025, a les 12.31 hores, la llum va desaparéixer de colp en tota la comarca i en pràcticament tota Espanya. Este fet va marcar una jornada inèdita de col·lapse, incertesa i resistència improvisada. Semàfors apagats, ascensors bloquejats, supermercats amb cues, consultes mèdiques suspeses i municipis sense aigua van ser algunes de les conseqüències.

La interrupció del servici elèctric es va prolongar durant unes onze hores, fins ben entrada la nit. La vida quotidiana va quedar suspesa i la comarca sencera va haver d'improvisar per a continuar funcionant en un món que, de sobte, va descobrir la seua dependència de l'electricitat per a quasi tot.

Les primeres escenes de desconcert es van multiplicar ràpidament. En Dénia, els bombers van haver de rescatar persones atrapades en ascensors, mentre la Policia Local es desplegava en cruïlles conflictives per la caiguda dels semàfors. La Generalitat va decretar eixe mateix dia l'emergència en tota la Comunitat Valenciana, reflectint la gravetat de la situació.

L'apagon no sols va deixar sense llum la Marina Alta, sinó que també va deixar molta gent pràcticament incomunicada. Els telèfons fallaven i internet es ressentia, fent que la informació circulara a trompades. La incertesa es va instal·lar ràpidament, ja que la població tenia poques certeses i moltes preguntes.

Un dels reflexos més visibles de la jornada es va produir en els supermercats. A mesura que passaven els minuts, van començar les cues i l'acopi de productes bàsics com aigua, paper higiènic, piles, llanternes i aliments no peribles. La normalitat comercial es va esquerdar en qüestió de minuts, deixant un escenari de perplexitat col·lectiva.

La sanitat va ser un dels àmbits on millor es va mesurar la magnitud de la crisi. L'Hospital de Dénia i els centres de salut de la comarca van haver de desprogramar cites i activitat no urgent, encara que van mantindre l'atenció d'urgències gràcies als grups electrògens. En municipis com Ondara, l'apagon va provocar també més de tres hores sense aigua, en quedar afectades les bombes d'impulsió.

Aquelles hores també van posar a prova la importància de la comunicació pública enmig d'una crisi. El silenci d'alguns ajuntaments va generar crítiques i va alimentar la sensació de desconcert entre la ciutadania que buscava orientació i explicacions.

Quan la llum va tornar, no tot va tornar immediatament a la normalitat. L'endemà van començar a aflorar les conseqüències econòmiques i organitzatives de l'apagon, amb pèrdues en comerços i establiments d'hostaleria per mercaderia danyada. Vist un any després, el gran apagon de la Marina Alta va ser una prova d'estrés per al territori, que va deixar al descobert la dependència absoluta de l'electricitat i la importància de plans de contingència.