Koinós Dénia acull una trobada amb una autora que analitza l'era Trump i la memòria rural

L'esdeveniment, celebrat en la Biblioteca Pública Juan Chabás, va repassar la trajectòria i obra de l'escriptora, incloent el seu últim llibre.

Imatge genèrica de l'interior d'una biblioteca amb prestatgeries de fusta i un micròfon en un faristol.
IA

Imatge genèrica de l'interior d'una biblioteca amb prestatgeries de fusta i un micròfon en un faristol.

Koinós Dénia va celebrar una trobada amb una autora en la Biblioteca Pública Juan Chabás, on va repassar la seua trajectòria i va aprofundir en la seua obra, incloent l'anàlisi de l'era Trump i la memòria del camp andalús.

El projecte Koinós Dénia, dedicat a trobades sobre cinema, música i pensament, va acollir el dijous 16 d'abril la segona sessió de la temporada. L'acte va tindre lloc en la sala d'actes de la Biblioteca Pública Juan Chabás, que va omplir el seu aforament per a rebre a l'escriptora.
Durant una hora, l'autora va repassar la seua trajectòria, que transita entre el periodisme, l'assaig, la poesia i la narrativa. També va desvelar algunes de les claus de la seua última obra publicada, Pueblo blanco azul (2026).
La primera part del diàleg es va centrar en l'etapa de l'autora en els Estats Units, país on va residir durant més d'una dècada. En este període, va aconseguir rellevància pública a través de cròniques en les quals analitzava la polarització social i política de l'era Trump.
L'escriptora va exposar les característiques del seu estil literari, que evita fronteres entre gèneres. Va explicar que el rigor, l'anàlisi crítica i el lirisme definixen la seua producció. A més, va revelar com la seua prosa s'ha vist influenciada per la lectura dels articles de María Zambrano.
La trobada també va dedicar espai a la seua obra poètica, amb especial atenció al poemari Currículum, i al seu assaig Vivir peor que nuestros padres (2023), on analitza la falta d'esperança de la seua generació, marcada per la inestabilitat laboral i la crisi mediambiental.
En el bloc final, la conversa va girar entorn de les seues dos novel·les, abordant primer Huracán de negras palomas (2023), un retrat de la societat dels Estats Units, per a donar pas després a la seua obra més recent, Pueblo blanco azul (2026). Esta novel·la, publicada el passat mes de febrer, sorgix del dol per la defunció dels seus avis, ocorreguda mentre ella residia en l'estranger.
L'autora va destacar la importància que la novel·la s'estructure en dos eixos temporals: el present, amb la protagonista tornant al seu poble en Còrdova per a reconstruir la seua història familiar; i la postguerra, on es recrea la vida dels seus avis baix la dictadura i les dures condicions del camp andalús. Va remarcar el llarg procés d'investigació per a conéixer el món rural, els detalls de l'època, els seus costums i la seua quotidianitat, així com també la parla de la zona. L'escriptora va subratllar la importància en l'obra d'elements com el paisatge, el llenguatge popular i el joc metaliterari per a tractar temes com el pes del passat, els rituals de dol, la lluita pels recursos naturals o la necessitat de mantindre la memòria viva.
El projecte Koinós Dénia, que va iniciar la seua marxa en la primavera de 2025, està organitzat per la Fundació Creativa Dénia i compta amb la direcció tècnica del Cine-Club Pessic, l'associació L'Esperança Coronada i el propi Javier López Alós. La iniciativa rep el suport dels Premis Impulsa Cultura de la Fundació Salom Sabar i la col·laboració del diari La Marina Plaza.
Després de les intervencions de la pianista Noelia Rodiles i l'autora, la programació continuarà el pròxim 21 de maig amb l'artista dianense Dani Sanchis, reconegut pel seu treball en el collage i el disseny gràfic. Per al pròxim tardor, està confirmada la participació de la filòsofa Marina Hervás, quedant pendent l'anunci de l'autor que tancarà el calendari de 2026.