El joc patològic: una addicció que creix en silenci

La ludopatia, reconeguda clínicament, es fa més visible amb l'accés constant a través de dispositius mòbils, afectant especialment els joves.

Imatge genèrica d'una mà subjectant un telèfon mòbil amb una pàgina de joc d'atzar oberta.
IA

Imatge genèrica d'una mà subjectant un telèfon mòbil amb una pàgina de joc d'atzar oberta.

La ludopatia, una addicció conductual reconeguda clínicament, es fa cada vegada més visible, especialment entre els joves, a causa de l'accés constant a través de dispositius mòbils.

L'addicció al joc, reconeguda clínicament com a joc patològic, és una realitat cada vegada més present que en les seues fases inicials pot passar desapercebuda. Moltes persones mantenen un funcionament aparentment normal, però a mesura que la conducta s'intensifica, la preocupació constant i el temps dedicat al joc comencen a interferir greument en la vida personal, familiar, social i econòmica.
El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) reconeix el joc patològic com un trastorn. Els principals senyals d'alerta inclouen la dificultat per deixar de jugar, la necessitat d'augmentar les apostes, la irritabilitat en intentar reduir el joc, la preocupació constant per apostar i els intents repetits de recuperar pèrdues. A més, el joc sovint s'utilitza com a via d'escapament davant emocions negatives com l'ansietat, la culpa, l'estrès o la tristesa.
L'accés al joc ha canviat radicalment amb la possibilitat de jugar des de qualsevol lloc i a qualsevol hora mitjançant el telèfon mòbil. Dades recents de l'Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions assenyalen una creixent preocupació per l'auge del joc online i del joc problemàtic entre adolescents i població jove. Quasi un de cada quatre estudiants d'entre 14 i 18 anys reconeix haver participat en jocs d'atzar l'últim any, amb un increment de les conductes de risc associades.
El problema sovint comença de manera inofensiva, però quan el joc deixa de ser una activitat d'oci puntual i ocupa cada vegada més espai vital, la situació canvia. Sovint, els afectats triguen a reconèixer el problema, i és l'entorn qui detecta les primeres senyals quan les conseqüències ja són significatives. Aquesta realitat preocupa per la facilitat d'accés, la normalització entre els joves i la relació amb altres conductes de risc.
Reconèixer la situació i acceptar la necessitat d'ajuda és fonamental per a la recuperació. Des de la Fundació AEPA, un centre especialitzat en l'atenció a persones amb addiccions a Dénia, s'ofereix un taller de grup específic per abordar el joc patològic, centrat en la consciència del problema i la prevenció de recaigudes. Per a més informació o suport, es pot contactar amb ells.