El Grup Polifònic Cadenza oferix un concert eclèctic i divers en Dénia

L'agrupació va il·lusionar els seus seguidors amb una proposta musical que va combinar temes en bengalí, romanticisme alemany i clàssics del cinema.

Imatge genèrica d'un escenari amb un micròfon i un piano de cua, amb cadires buides en primer pla, suggerint una sala de concerts després d'una actuació.
IA

Imatge genèrica d'un escenari amb un micròfon i un piano de cua, amb cadires buides en primer pla, suggerint una sala de concerts després d'una actuació.

El Grup Polifònic Cadenza va oferir un concert eclèctic i divers en la sala polivalent del Centre Social de Dénia, il·lusionant els seus seguidors amb una proposta musical variada.

L'agrupació va presentar una selecció musical que no sols va destacar per la seua diversitat temàtica, sinó també per una clara aposta per la diversitat cultural. El concert, celebrat el passat dissabte, va comptar amb vint veus, onze femenines i nou masculines, dirigides per Silvia Peña i amb l'acompanyament al piano de Vicent Sendra.
Entre les veus, va destacar per primera volta la participació de l'intèrpret i músic indi Abhisek Ghash. El concert va començar amb un tema en bengalí, «Vande Mataram», un himne indi de 1875 que commemora el primer alçament armat contra el colonialisme anglés, amb arranjaments del mateix Abhisek Ghash.
El músic indi també va protagonitzar el tancament del repertori amb «Illahi», una cançó espiritual de Pritam Chowdhury de 2013, popularitzada per una pel·lícula de Bollywood, interpretada amb la seua guitarra i el piano de Vicent Sendra. Els aplaudiments del públic van ser especialment intensos en esta actuació.
El repertori va incloure romanticisme alemany amb temes en castellà de Mendelssohn, Schumann i Schubert. No va faltar un bolero, el cèlebre «Amapola» en versió coral de Joan Alborch, ni peces mítiques com «La flor de la canela» d'Alfredo Morales. En anglés, es va interpretar la coneguda «Dream a Little Dream», popularitzada per Mamas & The Papas en 1968.
Finalment, el concert va fer un repàs per memorables músiques del cinema, com «Edelweiss» de la pel·lícula «Sonrisas y lágrimas» (1965) i «Bailando bajo la lluvia» del film homònim. En el comiat, el grup va repetir «Amapola», tancant una audició que el públic va elogiar per la seua diversitat en tots els aspectes.