L'exposició, que es pot visitar en la Biblioteca Pública Juan Chabás fins al pròxim 26 de maig, forma part de les jornades de memòria democràtica coordinades per l'àrea d'Arxiu i Biblioteques de l'Ajuntament. La mostra aprofundix en una de les cares menys divulgades del final de la Guerra Civil: la d'aquells que, obligats a abandonar Espanya, continuaren combatent el feixisme en França i en altres escenaris de la Segona Guerra Mundial.
La inauguració va reunir públic i representants vinculats a l'organització, amb una presentació inicial i un recorregut posterior pels panells. L'exposició desplega un conjunt de grans suports gràfics i documentals que permeten seguir l'itinerari de l'exili republicà: des de la fugida a través de la frontera i l'internament en camps, fins a la incorporació a companyies de treball, la participació en la Resistència francesa, el maquis i la presència d'espanyols en la França Lliure.
L'exposició goja d'una gran força visual, basada en imatges històriques en blanc i negre, textos explicatius i documentació gràfica que ajuden a contextualitzar aquella experiència col·lectiva.
La mostra ha arribat a Dénia de la mà de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica d'Aragó (ARMHA) i aborda l'enorme moviment migratori provocat per la guerra. Més de mig milió de persones arribaren a França entre 1936 i 1939. Molts tornaren prompte, però milers d'exiliats quedaren atrapats en una situació límit, internats en camps o empesos a enrolar-se en unitats de combat o la Legió Estrangera.
Un dels aspectes que destaca el recorregut és la presència de les dones, amb un panell dedicat expressament a 'Elles també lluiten', subratllant un paper que durant anys va quedar relegat en molts relats sobre l'exili i la resistència. L'exposició planteja així una visió àmplia del fenomen, no sols militar o política, sinó també social, personal i humana.
La proposta encaixa plenament en el plantejament de les jornades 'Memòria i futur', que enguany se centren en l'exili republicà i en la diversitat de situacions que hagueren d'afrontar els qui es van veure obligats a abandonar el seu país. La temàtica enllaça, a més, amb la figura de l'escriptor dianense Juan Chabás, a qui l'Ajuntament ha dedicat en els últims mesos diverses iniciatives amb motiu del 125 aniversari del seu naixement. Membre de la Generació del 27, Chabás va acabar els seus dies en l'exili, en Cuba, on va morir en 1954.
