La creació del terme turístic 'Costa Blanca' s'atribuïx sovint a la companyia aèria British European Airways (BEA) per a promocionar el seu vol Londres-València en 1957. No obstant això, la documentació revela que el nom ja circulava a Espanya com a reclam hoteler des de 1952, amb la inauguració de l'Hotel Costa Blanca a Benidorm. El període clau va ser entre 1955 i 1957, quan el nom va ascendir a marca gràcies a la premsa de viatges britànica, que el va reproduir i amplificar.

El recorregut del terme es pot dividir en tres etapes. En 1955, el nom arriba a Anglaterra com una recomanació. El cronista Gordon Cooper cita l'Hotel Costa Blanca a Benidorm en la seua guia 'Autumn Holidays'. Poc després, el Daily Express ho esmenta com un secret a veus: «I am told that the place to go in the future will be the Costa Blanca».

En 1956, el nom es converteix en campanya. BEA llança una campanya publicitària sense precedents en la premsa britànica, presentant la 'Costa Blanca' al costat de la 'Costa Brava' i 'Mallorca'. Anuncis a tota pàgina en diaris com The Times incloïen mapes que situaven el litoral alacantí sota el nou nom, consolidant-lo com un producte turístic coordinat.

El 3 de maig de 1957, BEA inaugura el seu servici directe Londres-València. El nom deixa de ser un eslògan per a convertir-se en un producte amb horari i bitllet, i un destí amb periodistes a bord per a cobrir els primers viatges oficials.

L'administració espanyola va realitzar moviments diplomàtics clau. Al maig de 1956, Gabriel García-Loygorri, Director General de Promoció del Turisme, suggerix als britànics canviar el focus cap a la Costa Blanca. Al maig de 1957, l'alcalde d'Alacant, Agatángelo Soler Llorca, juntament amb els alcaldes de Benidorm i València, visiten Londres per a promocionar el nou vol i convidar els britànics a visitar la seua 'Costa Blanca'.

Periodistes com K. Westcott Jones van volar en el Viscount inaugural, descrivint l'operació com a tal 'operació d'Estat'. Mentrestant, figures com la tennista Evelyn Dewhurst van comprar una casa a El Portet (Moraira) en 1957, encarnant l'ideal d'una 'invasió amistosa' de turistes.

No tota la premsa va aplaudir l'operació. El cronista Gordon Cooper va criticar en 1957 els hotels 'caixa de cerilles' i va considerar només Benidorm com a lloc digne de menció, malgrat que la seua revista havia descobert prèviament el Parador de Calp.

L'èxit es va veure potenciat per l'enorme tirada de la premsa britànica (milions d'exemplars diaris) en comparació amb l'espanyola. BEA i la Direcció General de Turisme sabien que una campanya ben col·locada allí multiplicaria el seu eco de forma exponencial.

Notes al marge revelen detalls interessants: K. Westcott Jones va esmentar que els locals podrien haver anomenat la costa 'Costa Azul' abans d'acceptar el nou nom. A més, una organització de Madrid va reclamar la titularitat del nom per a un litoral atlàntic, suggerint una possible confusió o 'metedura de pata' per part de les autoritats espanyoles.