La visita de Laura García Lorca a Dénia va tindre com a objectiu principal desenterrar de l'oblit la figura de Juan Chabàs, un dels autors més silenciats de la Generació del 27, nascut a la localitat en 1900. Aquest esdeveniment va anar més enllà d'un simple homenatge, posant en relleu les sorprenents similituds en les trajectòries vitals i literàries de tots dos escriptors.
Ambdós van compartir una exquisida sensibilitat literària, tal com va expressar Laura García Lorca en la seua signatura al llibre d'honor de l'Ajuntament de Dénia. La seua poesia, marcada per una "sensibilitat perifèrica", va representar una innovació en el panorama literari de l'època. Mentre que en Lorca els vents venien del sud, en Chabàs ho feien de l'est, del Mediterrani, nodrint la seua obra amb versos dedicats a Dénia.
“"La poesia de Lorca té enteniments dramàtics i oloroses sensualitats. Passa per ella un vent del sud moreno, ardent. El popular, vena fonda, profund rumor de cançons, es transforma en el seu vers en alè d'una poesia nova, luxosa de tons, enlluernada d'imatges i cenyida en el seu vol com el volant d'una faldilla gitana rissada per l'aire de la dansa."
Les vides de García Lorca i Chabàs també van estar tràgicament unides per la repressió de la Guerra Civil i la posterior dictadura. Federico García Lorca va ser assassinat a Granada en 1936, mentre que Juan Chabàs, després de lluitar per la República, va patir l'exili i va morir a Cuba en 1954. Aquestes memòries truncades van ser reivindicades en l'exposició Juan Chabás, la mirada atenta de la generación del 27, a la Casa de la Marquesa Valero de Palma.
L'itinerari literari per Dénia va incloure la Glorieta del País Valencià, on es troben els busts de Juan Chabàs i la poetessa Maria Ibars. La jornada va culminar amb un conversatori al Centre Social entre Laura García Lorca i la poetessa Àngels Gregori, sota el títol "Recuperar les veus silenciades. Lorca i la memòria democràtica", que va aprofundir en l'amistat i els vincles generacionals dels dos autors.
