L'antic director de la Casa de la Cultura va oferir una xarrada organitzada pel Rotary Club de Xàtiva, en la qual va traçar un recorregut per la història de la publicitat gràfica de la ciutat. La presentació es va basar en anuncis publicats en premsa, llibres de fira i llibrets de falla de la capital de la Costera. La projecció de nombroses imatges d'estes fonts primàries va evocar el record de molts comerços i indústries històriques que van ser protagonistes de la vida econòmica de Xàtiva durant dècades.

El conferenciant va dedicar paraules d'homenatge als editors històrics de la ciutat, com Blai Bellver o els germans Sisternes, hereus de l'acrònim Marbau. Estos van ser impulsors de la premsa i els llibres de fira i falles, i grans promotors de la publicitat comercial per a finançar les tirades de la seua impremta. Van prendre com a referent els grans anuncis de l'època, que van fer tan populars productes com el Cola Cao, l'Anís del Mono, el Vermut Cinzano o el Nitrato de Chile. També es va esmentar l'anunci d'engreixos Georgia, recuperat recentment enfront de l'actual Oficina de Turisme, que constituïx un referent en la història de la publicitat gràfica en Xàtiva.

També es va recordar a artistes que van enfocar el seu art cap a la creació publicitària, com José García Tortosa, creador dels anuncis identificatius de la Perfumeria Vernia amb la imatge de Lucía, que promocionava els seus pólvores de maquillatge. O la creació del Sant Jordi, identificatiu de Papeleras San Jorge, la indústria de paper creada per l'empresari Gregorio Molina, amb carrer hui dedicat en Xàtiva. També es va parlar de Jaime Rullán, especialista en la creació de lletres artístiques per a promocionar les tendes de teixits El Siglo Setabense. Molt anterior a ells, l'artista gràfic Manuel Bellver Tomás, des de la impremta del seu germà, va realitzar molts anuncis a tinta, seguint els corrents estètics del segle XIX, per a anunciar empreses de rellotges, molins arrossers, o crear els propis per a la seua impremta, com els ratllats cal·ligràfics.

El ponent va apel·lar al passat de les indústries licoreres, hui totes desaparegudes, que també van ser impulsores d'aquell màrqueting comercial amb rang d'obra d'art. Va recordar la fàbrica de licors i xarops de Ricardo Sanz, la llarga trajectòria d'Hilaro Botella com a anunciant de licors, xarops i orxates, en associació amb els Requena, els anuncis del licorer Daniel Ortiz, que prenia com a referent l'estàtua de l'Espanyoleto, o de Luís Ballester, que incloïa en la seua publicitat un escut de Xàtiva, pintat per Francisco Mata. Així mateix, es va esmentar el famós negret adoptat per la família Reig per a anunciar el xocolate de la marca Chiquilín, que havien pres del xocolater Dionisio Estellés. També es va recordar la imatge icònica de Paquita, per a que el comerciant Francisco Juan Benito poguera publicitar la venda de Frutas Especiales.

En la conferència es van recordar, entre molts altres, els anuncis de detergents i sabons El camión, de l'almacén de conserves de Peregrín Tudela, de la sombrereria de Matoses, de la famosa Mona, pintada en les novetats de paneria de la tenda de Joaquín García. Igualment, es va evocar la seua raó de ser, i com el seu nom seguix present en la geografia comercial del carrer Botigues, com el nom del Barco, hui pub, però antany drogueria i també en temps més antics, almacén d'ultramarins. O dels Helados Rosendo. O de les drogueries del Mercado, com la de la Purísima, i del Vulgo Moret. Van ser moltíssims més els recordats, i molts altres que es van quedar per a recordar en millor ocasió, tal és la riquesa comercial històrica de Xàtiva, que ha deixat un gran rastre a seguir gràcies al màrqueting comercial que van impulsar.