El diumenge 10 de giner de 2026, el camp de concentració de Mauthausen acollirà l'acte oficial de lliberació i commemoració internacional. Fa tres-cents seixanta-cinc dies, el silenci d'este lloc es va trencar amb l'accent de la nostra terra. Este viatge històric va permetre a estudiants dels tres instituts de Manises seguir les petjades de Rafael García i Francisco Cases, víctimes de la localitat.
El nomenament de García i Cases com a Fills Predilectes in memoriam va ser més que un tràmit administratiu; va ser un acte de justícia poètica i política. Durant dècades, els seus noms van ser murmurats en les cases o simplement van ser buits en el padró municipal. Que l'Ajuntament de Manises oficialitzara el seu lloc en la història local és un reconeixement que la identitat del poble també es va forjar en la resistència contra la barbàrie nazi.
Aquell viatge va coincidir amb la presència del Rei Felip VI en els actes de commemoració, un fet que dota de normalitat democràtica al reconeixement dels republicans espanyols, coneguts com els “triangles blaus”, que durant molt de temps van ser els grans oblidats de la victòria aliada. Esta normalitat democràtica és molt necessària en estos dies.
“"Vore a estudiants dels nostres tres instituts recórrer els barracons no és turisme històric; és una vacuna contra el feixisme."
El més emotiu i pedagògic de l'ocorregut l'any passat va ser la presència de la joventut de Manises, acompanyats pel representant de l'Amical de Mauthausen en València, Adrián Blas Mínguez. En un temps on els discursos d'odi tornen a brotar amb una lleugeresa preocupant, portar a les noves generacions al lloc on la deshumanització es va fer industrial és un acte de responsabilitat civil. Estos joves no sols van vore l'horror, sinó que van entendre que els seus conciutadans eren persones amb somnis, veïns dels seus mateixos carrers, que van acabar en l'infern per defensar la llibertat.
Un any després, el ressò d'aquell viatge ha de continuar ressonant en les aules i en les places de Manises. Recordar als Fills Predilectes és entendre que la democràcia és un edifici fràgil que requerix manteniment diari. García i Cases no són sols noms en una llista de víctimes, són part de l'ADN de Manises. L'obligació de la societat, que hui disfruta dels drets pels quals ells van perdre la vida, és assegurar que la pols de les escales i del camí de Mauthausen mai acabe de posar-se sobre el seu record.
