L'organització ecologista sosté que esta illa de huerta va contribuir a protegir part d'Alfafar, especialment el barri de la Fila, així com zones de Sedaví i Llocnou de la Corona. Agró assenyala a més que l'edifici municipal de Tauleta, que va funcionar com a centre d'ajuda durant la catàstrofe, va poder mantindre's operatiu perquè l'aigua no va arribar fins a les seues instal·lacions.

Abans de la DANA, segons recorda el col·lectiu, l'Ajuntament d'Alfafar contemplava en esta zona la construcció de 36 torres de huit a deu altures, amb més de 1.200 vivendes en uns terrenys classificats com a urbanitzables en el PGOU municipal des de fa 34 anys i que no van quedar protegits per la Llei de l’Horta.

Agró ha reiterat la seua oposició a este PAI i defén la reclasificació dels terrenys com a sòl no urbanitzable. L'entitat considera que recuperar projectes urbanístics antics en zones inundables és un dels errors que seguixen arrossegant-se en el territori, especialment després dels efectes de la DANA.

El col·lectiu denuncia que, després de les inundacions i les advertències veïnals i tècniques sobre la necessitat de no seguir construint en zones inundables, l'Ajuntament ha actualitzat la imatge promocional del projecte en la nova agenda urbana aprovada en el ple municipal. Segons Agró, la nova presentació és "més verda" i oculta part de les torres per a fer el projecte més acceptable davant la ciutadania.

L'entitat ecologista qualifica esta estratègia com un cas de greenwashing i critica que s'haja difós mitjançant publicitat institucional. Agró apunta directament a l'Ajuntament d'Alfafar i a l'empresa promotora com a parts interessades en la construcció.

A més, l'organització acusa el consistori de favoreixer la degradació gradual de l'espai per a generar la percepció de que és necessari actuar sobre la zona. En este sentit, assenyala la conversió de part dels terrenys en un aparcament provisional i el depòsit de maquinària i residus.

Acció Ecologista-Agró ha subratllat que "no defén descampats abandonats ni espais sense manteniment, sinó una huerta viva, cuidada i funcional". El col·lectiu reivindica la xarxa tradicional de séquies com a infraestructura capaç de canalitzar l'aigua en episodis d'inundació i defén la Font Baixa com a refugi climàtic per al veïnat d'Alfafar, Sedaví i Llocnou de la Corona durant les onades de calor.

L'organització considera que la protecció d'este espai ha de prioritzar la seguretat veïnal i la conservació de la huerta front als interessos urbanístics. Agró insistix en que la Font Baixa representa un dels últims espais de huerta en resistència dins d'un entorn molt urbanitzat de l’Horta Sud.