La mostra, comissariada per la fotoperiodista Eva Máñez, es va inaugurar amb la presència de destacades personalitats. Entre els assistents es trobaven la ministra del Govern d'Espanya, Diana Morant; l'alcalde de Paterna i senador per València, Juan Antonio Sagredo; el secretari general del PSPV-PSOE per València, Carlos F. Bielsa; la tinent d'alcalde de Garantia Social, Igualtat i Tradicions, Isabel García; i el regidor de Memòria Històrica, Julio Fernández. També hi van assistir membres de l'equip de govern municipal, diputades autonòmiques i provincials, la fiscal delegada de la secció de Memòria Democràtica i Drets Humans de la Comunitat Valenciana, Susana Gisbert, i la vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, Ester Alba.
A l'acte es van sumar representants d'entitats i associacions per la Memòria Històrica, a més de familiars de les víctimes i ciutadania en general. Entre 1939 i 1957, un total de 2.238 persones van ser executades al mur situat al costat del cementiri municipal de Paterna. D'aquestes, 19 eren dones, segons la documentació recopilada per l'exposició, procedents de diversos municipis de la Comunitat Valenciana i altres punts d'Espanya, les històries de les quals han romàs silenciades durant generacions.
L'exposició reuneix fotografies de processos d'exhumació, objectes personals recuperats de les fosses comunes i documentació d'arxiu que permet reconstruir les seves vides. Elements quotidians com ganxos de cabell, sabates de taló o peces íntimes conservades sota terra, juntament amb sumaris judicials, cartes o documents on figurava la paraula “executada”, contribueixen a posar rostre a aquestes dones i a comprendre el context de repressió que van viure, així com el paper d'organitzacions com Mujeres Libres.
“"En Paterna mantenemos un compromiso firme con la memoria democrática. Poner nombre, rostro e historia a las víctimas es un acto de dignidad, de identidad y de responsabilidad colectiva."
Es tracta de dones d'entre 21 i 65 anys, amb professions diverses com modistes, sindicalistes, treballadores de la taronja, infermeres, regidores o mestresses de casa. Moltes d'elles eren mares que van deixar famílies trencades i marcades per l'estigma. Les seves històries reflecteixen no només la violència exercida contra elles, sinó també el silenci imposat posteriorment. Les primeres dones van ser afusellades a Paterna el 1939, després del final de la Guerra Civil, mentre que María “la Jabalina” va ser l'última republicana executada en aquest enclavament el 8 d'agost de 1942. L'exposició recupera els seus noms, les seves històries i la seva memòria, contribuint a treure-les de l'oblit.
“"Con esta exposición damos visibilidad a unas mujeres que durante demasiado tiempo han permanecido invisibilizadas, recuperando su memoria y su papel en la historia. Recordarlas es también una forma de reforzar nuestro compromiso con los valores democráticos y con la memoria colectiva."
L'alcalde Juan Antonio Sagredo va destacar el compromís de Paterna amb la memòria democràtica, assenyalant que des de 2015 s'ha impulsat una política activa de memòria històrica, obrint més de 80 fosses i recuperant prop de 1.600 cossos a Paterna, 200 dels quals ja han estat identificats. Va concloure afirmant que “la verdadera Concordia no es la Ley de PP y VOX, es el trabajo realizado por el Ayuntamiento de Paterna durante los últimos 11 años para reparar y dignificar a las víctimas y sus familias, sin ruidos ni polémicas”. La comissària Eva Máñez va subratllar que l'exposició forma part d'un procés de “reparación, justicia y verdad” i la importància d'acostar aquests fets a la ciutadania, especialment als més joves. L'acte va comptar amb la presència de familiars de les dones represaliades, com Jesús Espinós Andrés, nebot-net de Mercedes Martínez Ruiz, afusellada el 8 de novembre de 1939.
