Paterna homenatja 'Les 20 Roses' amb una exposició sobre dones represaliades pel franquisme
La mostra, comissariada per Eva Máñez, recupera la memòria de les dones afusellades al Paredón de Paterna entre 1939 i 1957.
Per Mireia Blasco i Vidal
••3 min de lectura
IA
Imatge genèrica d'una sala d'exposicions o biblioteca amb un micròfon i cadires buides.
La Casa de la Dona de Paterna acull una exposició que ret homenatge a les dones afusellades pel franquisme al Paredón de Paterna, recuperant les seues històries silenciades durant dècades.
La mostra, titulada Les Rosas de Paterna, ha sigut impulsada per l'Ajuntament de Paterna i comissariada per la fotoperiodista Eva Máñez. L'exposició es pot visitar fins al 30 d'abril a la Casa de la Dona de Paterna, situada al Carrer dels Molins, 40, en horari de dilluns a divendres de 9:00 a 13:00 hores, i dimarts i dijous també de 17:30 a 20:00 hores.
L'acte d'inauguració va comptar amb la presència de destacades personalitats com la ministra del Govern d'Espanya, Diana Morant; l'alcalde de Paterna i senador per València, Juan Antonio Sagredo; el secretari general del PSPV-PSOE per València, Carlos F. Bielsa; la tinent d'alcalde de Garantia Social, Igualtat i Tradicions, Isabel García; i el regidor de Memòria Històrica, Julio Fernández. També hi van assistir membres de l'equip de govern municipal, diputades autonòmiques i provincials, la fiscal delegada de la secció de Memòria Democràtica i Drets Humans de la Comunitat Valenciana, Susana Gisbert, i la vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, Ester Alba, a més de familiars de les víctimes i representants d'associacions per la Memòria Històrica.
Entre 1939 i 1957, un total de 2.238 persones van ser executades al mur situat al costat del cementiri municipal de Paterna. Entre elles, un grup de 19 dones, segons la documentació recopilada, procedents de diversos municipis de la Comunitat Valenciana i altres punts d'Espanya, les històries de les quals han romàs silenciades durant generacions.
La mostra reuneix fotografies de processos d'exhumació, objectes personals recuperats de les fosses comunes i documentació d'arxiu que permet reconstruir les seues vides. Elements quotidians com forquetes de cabell, sabates de taló o peces íntimes conservades sota terra, juntament amb sumaris judicials, cartes o documents on figurava la paraula “executada”, contribueixen a posar rostre a aquestes dones i a comprendre el context de repressió que van viure, així com el paper d'organitzacions com Mujeres Libres.
“
"En Paterna mantenemos un compromiso firme con la memoria democrática. Poner nombre, rostro e historia a las víctimas es un acto de dignidad, de identidad y de responsabilidad colectiva."
L'alcalde Sagredo va destacar el compromís de l'ajuntament amb la memòria democràtica, assenyalant que des de 2015 s'ha impulsat una política activa de memòria històrica, obrint més de 80 fosses i recuperant prop de 1.600 cossos a Paterna, dels quals 200 ja han sigut identificats. Va afegir que “la verdadera Concordia no es la Ley de PP y VOX, es el trabajo realizado por el Ayuntamiento de Paterna durante los últimos 11 años para reparar y dignificar a las víctimas y sus familias, sin ruidos ni polémicas”.
“
"Con esta exposición damos visibilidad a unas mujeres que durante demasiado tiempo han permanecido invisibilizadas, recuperando su memoria y su papel en la historia."
La comissària Eva Máñez va subratllar que l'exposició forma part d'un procés de “reparación, justicia y verdad” i la importància d'acostar aquests fets a la ciutadania, especialment als joves. Per la seua banda, Isabel García va afegir que recordar aquestes dones és una forma de reforçar el compromís amb els valors democràtics i la memòria col·lectiva. L'acte va comptar amb la presència de Jesús Espinós Andrés, nebot-nét de Mercedes Martínez Ruiz, afusellada el 8 de novembre de 1939.